Subscripció al teu blog.
LA HISTÒRIA PRESENTADA PELS ALUMNES
1.- EL TRÀNSIT A L'EDAT CONTEMPORÀNIA
- 1- La Il·lustració.
- 2. La crisi de l'Antic Règim.
- 3. Ciència i Art al S.XVIII.
- 4. La I·lustració a Espanya i Catalunya.
Les tretze colònies
El naixement dels Estats Units
2.- LES REVOLUCIONS BURGESES (1789-1848)
- 1- La Revolució Francesa: la monarquia constitucional.
- 2- La Revolució Francesa: la Primera República.
- 3- L'Imperi Napoleònic.
- 4- El Congrés de Viena i la Restauració.
- 5- Liberalisme i Nacionalisme.
- 6- Les revolucions liberals.
- 7- El Romanticisme.
FRÉDÉRIC CHOPIN
3.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
- 1- Els orígens de la Revolució Industrial.
- 2- El naixement de la indústria.
- 3- La revolució dels transports i les comunicacions.
- 4- La societat industrial.
- 5- Els inicis del moviment obrer.
- 6- Positivisme, Realisme i arquitectura del ferro.
4.- ESPANYA I CATALUNYA AL S. XIX
- La gerra del Francès.
- El regnat de Ferran VII.
- La regència de Maria Cristina.
- El regnat d'Isabel II.
- El Sexeni Democràtic.
- Ecomomia i societat a Espanya.
- Economia i societat a Catalunya.
5.- L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME
- El nacionalisme a la darreria del S. XIX.
- L'expansió colonial.
- Els imperis colonials.
- La Segona Revolució Industrial.
- L'impressionisme i el postimpressionisme.
6.- L'INICI DEL SEGLE XX
- 1. L'època de la pau armada
- 2. El desenvolupament de la guerra
- 3. La Revolució Russa
- 4. L'organització de la pau
- 5. L'impacte econòmic i social de la guerra
- 6. Les avantguardes artístiques
L'Imperialisme i els grans conflictes del S.XX
ELS PRIMERS AVIONS.
7.- EL PERÍODE D'ENTREGUERRES I LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
- 1. Els anys vint
- 2. La crisi dels anys trenta
- 3. La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
- 4. El feixisme
- 5. El món en guerra
- 6. La guerra al Pacífic
8.- ESPANYA I CATALUNYA DE 1875 A 1939
- 1. La Restauració i la crisi de 1898
- 2. El regnat d'Alfons XIII
- 3. La Segona República
- 4. La Guerra Civil Espanyola
- 5. L'evolució política durant la Guerra
- 6. Catalunya de 1875 a 1936
- 7. Catalunya durant la Guerra Civil
Himne de la II República Espanyola
La Guerra Civil Espanyola
Discurs de Franco durant la Guerra Civil
Discurs de la Pasionaria.
9.- EL FRANQUISME
- 1. La instauració del règim franquista.
- 2. El desenvolupament franquista.
- 3. L'oposició al règim.
- 4. La crisi del franquisme.
- 5. El desenvolupament econòmic a Catalunya.
- 6. L'antifranquisme a Catalunya.
10.- LA GUERRA FREDA
- 1. L'organització de la Pau.
- 2. La divisió del món en blocs.
- 3. El món capitalista.
- 4. El món comunista.
- 5. L'evolució de la Guerra Freda.
- 6. La fi de la Guerra Freda.
RELLOTGE
11.- LA DESCOLONITZACIÓ
- 1. Les causes de la descolonització.
- 2. Les conseqüències de la descolonització.
- 3. La descolonització d'Àsia.
- 4. La descolonització al Pròxim Orient.
- 5. La descolonització d'Àfrica.
- 6. Amèrica llatina al segle XX.
LES CONSTITUCIONS ESPANYOLES
NOSALTRES SOM UNA PART DE LA TERRA
dijous, 29 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
249 comentaris:
1 – 200 de 249 Més nou› El més recent»hola és una prova
Mijaíl Alexándrovich Bakunin (Михаил Александрович Бакунин en ruso) (30 de mayo de 1814 - 1 de julio de 1876), fue un conocido anarquista ruso contemporáneo de Karl Marx. Es posiblemente el más conocido de la primera generación de filósofos anarquistas, siendo considerado uno de los "padres del anarquismo", dentro del cual defendió la tesis colectivista. Además también perteneció a la francmasonería, con la intención de inclinarla hacia postulados anarquistas.
soc el gerard taboada però el nom d'usuari es tabo_x ho sento. Hauria de ser el meu nom però el vaig crear així sense pensar-ho. Si hi ha algun problema jaume em canvio el nom d'usuari.
La resposta al personatge d'auqest mes es Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin.
El personatge és Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin (en rus: Михаил Александрович Бакунин) va ser un filòsof anarquista rus nascut el 8 de maig de 1814 a Priamúkhino.
El personatge de la setmana és Bakunin Mijail Alexandrovich, va ser el primer filòsof anarquista. Va nèixer al 1814 i morí al 1876.
El personatg és Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin va ser un filòsof anarquista rus nascut el 8 de maig de 1814 a Priamúkhino (Rússia) i mort l'1 de juliol de 1876 a Berna (Suïssa). Amb els seus escrits va posar les bases del socialisme llibertari.
El personatge és Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin, va ser un filòsof anarquista rus nascut el 8 de maig de 1814 a Priamúkhino a Rússia i va morir el dia 1 de juliol de 1876 a Berna Suïssa. Formava part d'una família aristocràtica,i més tard va iniciar la seva formació militar a l'acadèmia de Sant Petersburg.
bé em sembla què no cal dir que el personatge de la setmana és Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin, que va ser un filòsof anarquista.
Va formar part de les revolucions de 1948 i 1949 a París i a Alemanya.
se'l pot considerar un dels fundadors de l'anarquisme rus.
El personatge de la setmana és : Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin. Com a curiositat una frase seva:
«La llibertat, la moralitat i la dignitat humana de l'individu consisteixen precisament en que faci el bé no perquè estigui forçat a fer-lo, sinó perquè lliurement el concebi, l'estimi i el vulgui.».
El personatge de la setmana és : Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin. Com a curiositat una frase seva: «La llibertat, la moralitat i la dignitat humana de l'individu consisteixen precisament en que faci el bé no perquè estigui forçat a fer-lo, sinó perquè lliurement el concebi, l'estimi i el vulgui.».
Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin, aquest és el personatge d'aquest mes.
Va ser un filòsof anarquista rus nascut el 8 de maig de 1814 a Priamúkhino (Rússia) i mort l'1 de juliol de 1876 a Berna (Suïssa). Amb els seus escrits va posar les bases del socialisme llibertari.
adeu
A QUI PERTANY AQUEST QUADRE?
Títol: La Vicaria
Autor: Mariano Fortuny
Cronologia: 11 de Juny de 1838, Reus, Catalunya – 21 de Novembre de 1874, Roma
Estil: Eclecticisme Espanyol
Técnica: Oli
Suport : Fusta
Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya
Tema: Realisme i Naturalisme
El quadre és de Mariano Fortuny i es diu La Vicaria. Dades informatives:
Títol: La Vicaria
Autor: Mariano Fortuny
Cronologia: 11 de Juny de 1838, Reus, Catalunya – 21 de Novembre de 1874, Roma
Estil: Eclecticisme Espanyol
Técnica: Oli
Suport : Fusta
Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)
Tema: Realisme i Naturalisme
Poco después pintó uno de sus cuadros más famosos: La vicaría (Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona), inspirado supuestamente en la vicaría de su parroquia en Madrid, pero que muchos identifican como la vicaría de la prioral de Sant Pere de Reus. Théophile Gautier lo alabó extraordinariamente, lo que contribuyó a incrementar su fama. El marchante Goupil compró el cuadro por 70.000 francos y no lo quiso exponer por miedo a estropearlo, hasta que lo revendió por 250.000 francos.
Hacia 1870 se trasladó a París, donde contempló las obras del Museo del Louvre, y del Museo de Luxemburgo, interesándose especialmente por artistas como Horace Vernet, Eugène Fromentin, Alexandre Decamps y, muy especialmente, Eugène Delacroix.
Títol:La vicaria
Autor:Mariano Fortuny
Cronologia: 11 de junio de 1838, Reus, España – 21 de noviembre de 1874, Roma)
Estil: ecliscticismo español
Técnica: Oleo
Soporte: madera
Localització actual:Museo de arte Nacional de Catalunya (Barcelona)
Tema: realisme,naturalisme,inspirado supuestamente en la vicaría de su parroquia en Madrid, pero que muchos identifican como la vicaría de la prioral de Sant Pere de Reus
RESPOSTA QUI ÉS AQUEST PERSONATGE?
El Personatge és Mikhail Aleksàndrovitx Bakunin.
Aquest personatge va nèixer al 1814
i va morir d'urèmia l'1 de julior de 1876.
RESPOSTA A QUI PERTANY AQUEST QUADRE?
Títol: La Vicaria.
Autor: és Mariano Fortuny.
Cronologia: El quadre és va anar creat des de el 27 de novembre de 1876 que va realitzar una primera versió sobre una taula més petita del que ell esperava, però dora es va adonar que la taula era massa petita per a el desenvolupament que li volia donar a l'escena. Així doncs, va decidir fer-la més gran, en aquesta nova taula va elavorar un quadre que suposarà una autèntica revolada quan va ser exposat a París, en la primavera de 1870.
Estil: Electricisme Espanyol.
Tecnica: Oli sobre taula.
Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Tema: Realisme i Naturalesa
Característiques: 60 x 93'5
Escena: L'escena es situa dintre de una rectoria que es suposa que podria ser la de la seva parroquia o la de Sant pere de Reus. El moment elegit es la firma dels testimonis de la boda.
Composició: La composició està realitzada amb una gran profunditat de camp, amb un punt central d'atenció com són els testimonis, i al rededor d'ells es distribuïxen les figures de forma correcta i lògica.
SARA TOMÁS GRAU
NÚMERO 17
Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin, va ser un filòsof anarquista rus nascut el 8 de maig de 1814 a Priamúkhino (Rússia) i mort l'1 de juliol de 1876 a Berna (Suïssa). Amb els seus escrits va posar les bases del socialisme llibertari.
andrea rodriguez.
u sentu k tu vai enviar a intranet...
saluts
La obra maestra de Fortuny se fue madurando desde su matrimonio el 27 de noviembre de 1867 por lo que realizó una primera versión sobre una tabla que adquirió en el Rastro madrileño; pronto se dio cuenta de que la tabla era demasiado pequeña para el desarrollo que quería dar a la escena por lo que su modelo Arlechino le proporcionó una puerta de nogal perfecta en un primer momento, apareciendo la carcoma instantes después, siendo restaurada por el propio Fortuny.
La vicaría
Autor:Mariano Fortuny Marsal
Data:1870
Museo:Museu Nacional d'Art de Catalunya
Características:60 x 93´5 cm.
Material:Oleo sobre taula
Estil :Eclecticismo Espanyol
Títol del cuadre: La Vicaria
Autor: Mariano Fortuny
Cronologia: 11 de Juny de 1838, Reus, Catalunya – 21 de Novembre de 1874, Roma
Estil: ecleticista
Suport : Fusta ( en casos fusta de balsa).
Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya
Tema: Realisme i Naturalisme de l'art neoclàssic
Características:60 x 93´5 cm.
Títol del cuadre: La Vicaria
Autor: Mariano Fortuny
Cronologia: 11 de Juny de 1838, Reus, Catalunya – 21 de Novembre de 1874, Roma
Estil: ecleticista
Características:60 x 93´5 cm.
Suport : Fusta ( en casos fusta de balsa).
Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya
Tema: Realisme i Naturalisme de l'art neoclàssic.
El personatge és Concepción Arenal
Breu resum de la vida
Concepción Arenal nació en El Ferrol, el 31 de enero de 1820. Quedó huerfana de padre a la edad de ocho años. Su padre, don Angel del Arenal, era un santanderino nacido en Armaño el 24 de marzo de 1790, a raíz de la Guerra de Independencia se hizo militar y participó en varias contiendas bélicas y tuvo mucho éxito como militar. La madre de Concepción, doña María Concepción de Ponte era decendiente de una familia de nobles de título, dado que su hermano era conde de Vigo. Don Angel del Arenal continuó en el ejército hasta su muerte. Don Angel sufrió muchas veces prisión por su ideología liberal y por estar en contra del régimen monárquico absolutista de Fernando VII. Aquellos tiempos en prisión le hicieron caer enfermo y don Angel muere en 1829.
Después de la muerte de su padre, la madre de Concepción junto con sus hijas: Antonia y Concepción se trasladan a Madrid en 1824, la tercera hija Luisa había muerto. Un año después de la muerte de su madre, en 1842, Concepción se viste de hombre para poder asistir a la Universidad Complutense de Madrid y tomar clases en la Facultad de Derecho. En la universidad, Concepción conoce al hombre que luego sería su marido.
El personatge d'aquesta setmana és Concepción Arenal, signe de feminisme a tota espanya. Va néixer el 31 de gener de 1820 i morí el 4 de febrer de 1893.
EL personatge d'aquesta setmana és: Concepcio Arenal
Bibliografia:
Va ser una escriptora i activista social espanyola, va estudiar a Madrid Dret, Sociologia, Història, Filosofia i idiomes. Retirada a Potes i, després, a Galícia, a l'enviduar, aviat van ser conegudes les seves crítiques a la injustícia social del seu temps (particularment contra la marginació de la dona, la condició obrera i el sistema penitenciari), fonament d'un reformismo social d'arrel catòlica. Va elaborar una àmplia obra escrita, en la qual reflexionava sobre propostes com la legitimitat de la guerra justa en defensa dels drets humans (Assaig sobre drets de gents), l'orientació del sistema penal cap a la reeducació dels delinqüents (El visitador del pres) o la intervenció de l'Estat en favor dels desvalguts (La beneficència, la filantropia i la caritat).
Concepción Arenal de Ponte (Ferrol, 31 de gener de 1820 - Vigo, 4 de febrer de 1893) va ser una escriptora i precursora del moviment feminista a Espanya
L'any 1863 va esdevenir la primera dona en rebre el títol de Visitadora de Presons de Dones, càrrec que va ostentar fins al 1865. Posteriorment va publicar llibres de poesia i assaig com Cartas a los delincuentes (1865), Oda a la esclavitud (1866) —Que va ser premiada per la Societat Abolicionista de Madrid—, El reo, el pueblo y el verdugo o La ejecución de la pena de muerte (1867). L'any 1868, va ser nomenada Inspectora de Cases de Correcció de Dones, i tres anys després, el 1871, va començar a col·laborar amb la revista La Voz de la Caridad, de Madrid, en la que va escriure durant catorze anys sobre les misèries del món que l'envoltava.
L'any 1872 va fundar la Constructora Benéfica, una societat que es dedicava a la construcció de cases barates per a obrers. Posteriorment també va col·laborar organitzant a Espanya la Creu Roja del Socors, per als ferits de les guerres carlines, posant-se al front d'un hospital de campanya per als ferits de guerra a Miranda de Ebro. El 1877 va publicar Estudios Penitenciarios.
Amb Concepció Arenal naix el feminisme a Espanya, perquè des de jove va lluitar per trencar els cànons establerts per a la dona, rebel·lant-se contra la tradicional marginació del sexe femení, i reivindicant la igualtat en totes les esferes socials per a la dona.
Va morir el 4 de febrer de 1893 a Vigo, on va ser soterrada. És el seu epitafi el lema que la va acompanyar durant tota la seua vida: A la virtut, a una vida, a la ciència
acida en una modesta casa del barrio conocido como Ferrol Vello, su padre, Ángel del Arenal, fue un eminente militar que sufrió muchas veces prisión por su ideología liberal y por estar en contra del régimen monárquico absolutista del rey Fernando VII. Consecuencia de las estancias en prisión, cayó enfermo y murió en 1829, quedando Concepción huérfana de padre a los 8 años. En 1829 marcha con su madre a Armaño (Cantabria), de quien recibió una férrea formación religiosa. En 1834 se trasladan a Madrid, donde Concepción estudia en un colegio para señoritas. Siete años después entra, contra la voluntad de su madre, como oyente en la Facultad de Derecho de la Universidad Central (actual Universidad Complutense de Madrid), vistiendo ropas masculinas, puesto que en la época la educación universitaria estaba vedada a las mujeres. Vestida también de hombre, Concepción participa en tertulias políticas y literarias, luchando así contra lo establecido en la época para la condición femenina.
Acabada la carrera, se casó en 1848 con el también abogado y escritor Fernando García Carrasco. Años después colaborarían juntos en el periódico liberal La Iberia, hasta que en 1857 Fernando murió de tuberculosis y Concepción se quedó sola y sin recursos. Forzada a vender sus posesiones en Armaño por las dificultades económicas que atravesaba, se trasladó a la casa del violinista Jesús de Monasterio en Potes (Cantabria), donde fundó en 1859 el grupo femenino de las Conferencias de San Vicente de Paúl para ayuda de los pobres. Dos años después, en 1861, la Academia de Ciencias Morales y Políticas la premió por su memoria La beneficencia, la filantropía y la caridad. Era la primera vez que la Academia premiaba a una mujer.
El personatge:
Rafael del Riego Núñez (24 d'octubre, 1785 - 7 de novembre, 1823) va ser un general espanyol i polític liberal.
Del Riego va nàixer a Santa Maria de Tuñas a Astúries. Després de graduar-se en la Universitat d'Oviedo el 1807, es va mudar a Madrid, on es va unir a l'exèrcit. En 1808, durant la Guerra d'independència espanyola va ser pres presoner pels francesos i empresonat en L'Escorial, d'on finalment va escapar.
El personatge de la setmana és Rafael de Riego, és conegut per donar nom al himne nacional adoptat per la 2a república posteriorment. Va néixer el 1785 i morí el 1823.
Títol: La condesa de Vilches
Autor: Federico Madrazo
Cronologia: El quadre va ser fet
el 1853
Estil:
Tècnica: Oli
Suport: llenç
Localització actual: Museo Nacional del Prado
Tema: Retrat de la comtesa de Vilches.
El personatge és Rafael del Riego Núñez, va ser un general espanyol i poñític liberal. Va néixer el 24 d'octubre de 1785 i va morir el 7 de novembre de 1823.
El personatge es Rafael del Riego
Rafael de Riego (Tuña, Tineo, Asturias, 24 de octubre de 1785 – Madrid, 7 de noviembre de 1823) fue un general español y político liberal. Dio nombre al famoso himno decimonónico, más tarde adoptado por la II República, conocido como Himno de Riego.
Títol: Retrat de Doña Amalie de Llano y Dotres, Condesa de Vilches
Autor: Federico Madrazo
Cronologia: 1815-1894(autor), 1974 quadre
Estil: Romanticisme
Tècnica: Oleo
Suport: Lienzo
Localització actual: Museu del Prado, Madrid
Tema: La protagonista de este espectacular retrato es doña Amalia del Llano y Dotrés, condesa de Vilches (1821-74), una escritora muy destacada en la vida cultural del Madrid del siglo XIX que participó y organizó salones literarios muy frecuentados por las figuras intelectuales de su época. Amiga personal de Madrazo, su relación culta y familiar queda de relieve en un retrato que combina la aristocracia de la modelo con la simpatía de su pose.
el personatge nou del bloc és Rafael del Riesgo Núñez,(24 d'octubre, 1785 - 7 de novembre, 1823) va ser un general espanyol i polític liberal.
Durant els sis anys de l'Absolutisme es va unir a la maçoneria i els liberals en una conspiració contra el rei Ferran VII. En 1819 el rei va formar 10 batallons per a lluitar contra la resistència sud-americana. Riego va prendre el comandament del batalló asturià. Però, després d'arribar a Cadis, junt amb altres oficials va començar un motí el 1 de gener de 1820 i va reivindicar la tornada de la Constitució de 1812. Aquest conflicte és conegut com el El Trienni Liberal o Revolució Liberal. Les tropes de Riego van anar per diferents ciutats andaluses amb l'esperança de començar un alçament antimonàrquic, però el poble es mostrà principalment indiferent. Més tard es començaria un alçament a Galícia, i ràpidament es va estendre per tota Espanya. El 7 de març de 1820 el Palau Reial a Madrid va ser rodejat per soldats davall el comandament del General Ballesters, i el 10 de març el Rei va acordar restaurar la constitució.
fins demà
Títol: La condesa de Vilches
Autor: Federico Madrazo (1815-1894)
Cronolgia: va ser pintat al 1853
Estil: Romàntic
Tècnica i suport: Oli sobre llenç, 126 x 89 cm.
Localització: Museo del Prado
Tema: Retrat de la condesa de Vilches (La retratada formava part del cercle d'amics del pintor, que va cobrar pel seu retrat quatre mil reals, just la meitat del que solia.)
Rafael del Riego Núñez és el personatge d'aquesta setmana.
Seguidament posaré l'Himne de Riego, una cançó escrita en honor a Riego, que va ser l'himne de la Segona República (1931-1939).
Lletra oficial (en castellà)
Serenos y alegres
valientes y osados
cantemos soldados
el himno a la lid.
De nuestros acentos
el orbe se admire
y en nosotros mire
los hijos del Cid.
Soldados la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.
El mundo vio nunca
más noble osadia,
ni vio nunca un día
más grande el valor,
que aquel que, inflamados,
nos vimos del fuego
excitar a Riego
de Patria el amor.
Soldados la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.
La trompa guerrera
sus ecos da al viento,
horror al sediento,
ya ruge el cañon
a Marte, sañudo,
la audacia provoca
y el ingenio invoca
de nuestra nación.
Soldados la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.
cuadre de la setmana:
nom: FRA ANGELICO/ La anunciació
autor: Fra Angelico/ Fray Juan de Fiésole O.P
Cronologia: Pintat en un temple molt important antre els anys 1430 i 1432
Estil:AEs tracta d'una obra realitzada al voltant de l'any 1430, és a dir, en un moment de transició entre la pintura gòtica i el renaixement. De l'època medieval queden trets com la minuciositat pròpia de la miniatura, com es pot veure en la flora davant d'Adam i Eva, en les detallades ales de l'àngel o en el seu halo daurat. La llum i el color són ja renaixentistes, així com l'austeritat de l'arquitectura.
Tècnica: Està fet sobre un pòrtic de màrmol i utilitza tècniques de dibuix inspirades en els arcs i amb bòvedes de aresta de color blau cel
lloc actual: Museu del Prado
Tema: Desenvolupa el tema de l'Anunciació, tal com apareix narrat en el Nou Testament, (Lc. 1,26-38), mostrant l'escena en un pòrtic de marbre obert, all'aperto, que recorda a l'Hospital dels Innocents, construcció de un coetani de Fra Angelico com Brunelleschi, amb arcs de mig punt que descansen sobre fines columnes blanques. Té voltes d'aresta, de color blau cel sembrat de petites estrelles d'or. A la façana del pòrtic hi ha un medalló amb la figura de Déu Pare en grisalla. Al fons del pòrtic hi ha un cubicle amb un banc.
Títol: La anunciación
Autor: Fra Angelico
Cronologia: 1430-1432
Estil:Renaixentista
Tècnica: Tremp d'ou
Suport: Taula
Localització: Museo Nacional del Prado
Tema: Anunciació de la concepció de Jesús a Maria.
el quadre de la setmana és:
Títol: L'anunciació
Autor: Fra Angelico
Cronologia: 1430-1432
Estil: renaixentista
Tècnica: oli
Suport: fusta
Localització: museu del Prat
Tema: anunciació de l'àngel a la Verge María
fins demà
El personatge és el General Prim.
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 16 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista del segle XIX molt influent en la política espanyola. Va ser president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870.
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 16 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista del segle XIX molt influent en la política espanyola. Va ser president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870.
Juan Prim y Prats (Reus, 16 de diciembre de 1814 - Madrid, 30 de diciembre de 1870), conde de Reus y vizconde del Bruch, fue un militar y político progresista del siglo XIX que llegó a ser Presidente del Consejo de Ministros de España. En su vida militar participó en la Primera Guerra Carlista y en la Guerra de África, donde mostró relevantes dotes de valor y temeridad. Tras la Revolución de 1868 se convirtió en uno de los hombres más influyentes en la España del momento, patrocinando la entronización de la Casa de Saboya en la persona de Amadeo I. Murió asesinado poco después.
Juan Prim y Prats (Reus, 16 de diciembre de 1814 - Madrid, 30 de diciembre de 1870), conde de Reus y vizconde del Bruch, fue un militar y político progresista del siglo XIX que llegó a ser Presidente del Consejo de Ministros de España. En su vida militar participó en la Primera Guerra Carlista y en la Guerra de África, donde mostró relevantes dotes de valor y temeridad. Tras la Revolución de 1868 se convirtió en uno de los hombres más influyentes en la España del momento, patrocinando la entronización de la Casa de Saboya en la persona de Amadeo I. Murió asesinado poco después.
El cuadre és Fra Angleico - La anunciació
Hi han diverses còpies una al museo del Prado de Madrid i un altre ( l'original) al museu Nacional de Sant Marcos de Florència.
Va ser pintat al fresco entre 1437-1446 per al convent de Sant Marcos.
El cuadre mesura 230x 312,5 cm
El personatge és Joan Prim i Prats
El personatge és Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 16 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista del segle XIX molt influent en la política espanyola. Va ser president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870.
El quadre és La Anunciación de Fra Angélico. N'hi ha diversos exemplars, i sembla que el exposat és el que hi ha al museu del prado.
Títol: La anunciación
Autor: Fra Angélico
Cronologia: entre 1435 i 1445
Estil: Renaixentista
Tècnica: Temple
Suport: Taula
Localització actual: Diversos museus, entre els quals destaquen el del Prado, i el Diocesà de Cartona.
Tema: La anunciacó de l'Àngel Gabriel a la Verge Maria de que sera mare de Jesucrist.
Títol: La anunciación
Autor: Fra Angélico (1387-1455)
Cronologia: 1435 - 1445
Estil: Renaixentista segle XV
Tècnica: temple sobre taula
Suport: Tabla
Localització actual: Museo del prado
Tema: La anunciació de l'Àngel Gabriel a la verge maria
El personatge és Joan Prim i PratsReus,(16 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) marquès de Los Castillejos, comte de Reus. Fou un militar i polític progressista del segle XIX molt influent en la política espanyola. Va ser president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870.
El quadre d'aquesta setmana és de Fra Angelico. Aquest quadre s'anomena La Anunciació. La Anunciació, és un tema pictòric representat varies vegades per el mateix pintor (segle XV).
Es tracta d'una obra realitzada al voltant de l'any 1430, és a dir, en un moment de transició entre la pintura gòtica i el renaixement. De l'època medieval queden trets com la minuciositat pròpia de la miniatura, com es pot veure en la flora davant d'Adam i Eva, en les detallades ales de l'àngel o en la seva esfera daurada. La llum i el color són ja renaixentistes, així com l'austeritat de l'arquitectura.
Gerard Roca:
El quadre és L'Anunciació de Fra Angelico.
Autor: Fra Angelico
Cronologia: 1430-1432
Estil: Renaixament
Tècnica: Tremp d'ou
Suport: Taula
Localització: Museu del Prado (Madrid)
Tema: Anuciació de l'àngel a la Verge
El nou quadre s'anomena "La anunciació", i aquí deixo la seva fitxa tècnica:
TÍTOL: “La Anunciación”.
AUTOR: Fray Angélico (1387-1455).
ESTIL I DATA: Aquesta obra pertany al Renaixament, exactament a l’etapa del segle XV.
TEMA: Es representen dues escenes: la primera, quan l’àngel expulsa a Adam i Eva al paradís per haver comés el pecat original. La segona, és l’anunciació de l’àngel Gabriel a Maria, de qui seria mare del salvador.
TÈCNICA: La tècnica pictòrica que es va utilitzar és la següent: es preparava la taula, es realitzava un procés anomenat imprimació, que consistia en allisar la taula i donar-li una capa de cola per tapar els porus.
SUPORT: El retaule està pintat sobre taula, preparada amb imprimació.
LOCALITZACIÓ ACTUAL: Es troba en els següents museus:
Museu Diocesano, Cortona (Itàlia).
Museu Nacional de San Marcos, a Florència (Itàlia).
Museu del Prado, Madrid (Espanya).
Basílica di Santa Maria delle Grazie, a San Giovanni Valdarno (Itàlia):
Títol: L'anunciación
Autor: Fran Angélico
Cronolgia: 1430 y 1432
Estil: Pintura gótica
Tècnica i suport: Temple sobre tabla 154 cm × 194 cm
Localització: Museo del Prado
Tema: Desarrolla el tema de la Anunciación, tal como aparece narrado en el Nuevo Testamento, (Lc. 1,26-38), mostrando la escena en un pórtico de mármol abierto, all’aperto, que recuerda al Hospital de los Inocentes, construcción de un coetáneo de Fray Angélico como Brunelleschi, con arcos de medio punto que descansan sobre finas columnas blancas. Tiene bóvedas de arista, de color azul celeste sembrado de pequeñas estrellas de oro. En la fachada del pórtico hay un medallón con la figura de Dios Padre en grisalla. Al fondo del pórtico hay un cubículo con un banco.
El cuadre penjat al blog s'anomena L'anunciació.
Títol: L'anunciació
Autor: Fra Angélico pintor italià(1387-1455)
Cronologia: 1437 - 1446
Estil: Renaixentista segle XV
Tècnica: al fresc.
Suport: Taula
Localització actual: Fra Angélico va fer altres versions del cuadre però els més importants estan al Museo del prado i al Museu Nacional de Sant Marcos.
Tema: La anunciació de l'Àngel Gabriel a la verge maria
el cuadre d'aquesta setmana és:
Nom:La escuela de Atenas
Autor:Rafael Sanzio
Estil:Es mostren en detall les lleis de la superfiície i el contrast entre figures, juntament amb un estil clàssic de vestimenta i arquitectura.
Localització actual: El vaticà
Tema: Es basa en la disputa del sacramen. Hi han diferents grups de persones repartides epl cuadre amb cadascuna un significat diferent com:
-Primera epístola de Pep
-Crist
.....
El personatge és Gregor Johann Mendel fou un religiós agustí i naturalista, que el 1865 va publicar la seva obra anomenada: "Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”).
El personatge de la setmana és
Gregor mendel
El quadre és l'escola d'Atenes.
Títol: L'Escola d'Atenes
Autor: Rafael Sanzio
Cronologia: 1512-1514
Estil: Renaixement
Tècnica i Suport: Fresc
Localització actual: Vaticà
Tema: Simbolitza la filosofia al món grec.
El personatge és Gregor Mendel.
Mendel va enunciar tres lleis:
* Primera llei o "Llei de la uniformitat de la primera generació": En encreuar dos individus un amb caràcter dominant i l'altre amb un caràcter recessiu tots el descendents són del tipus dominant.
* Segona llei o "Llei de segregació independent": En encreuar dos individus híbrids dels obtinguts en el primer creuament Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparèixer en un de cada quatre individus, és a dir en una relació 1 a 3. Una altre aspecte apuntat per Mendel és l'absència d'individus amb caràcters intermedis.
* Tercera llei: "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus els dos caràcters es comporten, es transmeten, de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb). En els primer híbrids, obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de car+àcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.
Títol: La escuela de Atenas
Autor:Rafael Sanzio
Cronologia: 1510 i 1511
Estil: Renaixentista
Tècnica: "Témpera Fresco"
Suport: Está representat en un mur ( paret )
Localització actual:sala de la signatura, vaticano, roma
Tema: L'escola d'Atenes celebra l'investigació racional de la veritat.En el centre es veu a Plató amb Timeo asenyalant el cel. També es veu a Aristòtil.
El personatje és Gregori Mendel un monjo agustí catòlic i naturalista que va fer las lleis de Mendel.
el cuadre és "l'escola d'Atenes".
Títol:l'escola d'Atenes.
Autor:Rafael Sanzio.
Cronologia:1510-1511.
Estil:Renaixentista.
Tècnica:al fresc.
Suport:un mur de 7 per 5 metres.
Localització:Sala de signament del Vaticà.
Tema:Plató i Aristòtil mantenen una conversa mentre baixen per les escales,i es reunien per un descobriment.
El personatge és Gregor Mendel.
Gregor Johann Mendel fou un religiós agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l'escola primària de Brno, que va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial. Tot això ho va publicar en la seva obra de 1865 “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”) on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una altra en algunes espècies i varietats de Pisum (pesoleres). En aquell moment no tingué pràcticament impacte. No fou fins el 1900, setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fou redescobert de forma independent per Hugo de Vries, Correns i Tschermak donant a conèixer la obra del frare de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la genètica.
el personatge és Gregorio Mendel. Entre altres,va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial. també va fer les lleis de Mendel
fins demà
Nom: La escuela de Atenas
Autor: Rafael Sanzio
Cronologia:1512-1514
Estil: Renaixentista
Tècnica: Pintura al fresc
Suport: Pared
Localització actual: Museus Vaticans (Roma)
Tema: Representa la filosofia a través de diversos filòsofs clàssics com Plató, Aristòtil, Pitàgoras, Sòcrates...
Títol: L'escola d'Atenes
Autor: Raffaello Sanzio
Cronolgia: 1509-1510
Estil: arquitectura clásica
Tècnica i suport: Pintura al fresc 500cm × 770cm
Localització: Museus Vaticans (Roma)
Tema:L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael. Va ser pintada entre el 1509 i el 1510 com a part de l'encàrrec a Rafael de decorar amb frescos tots els salons del Palau Apostòlic del Vaticà que ara es coneixen com les Stanze di Raffaello.
Per representar els rostres dels personatges, Rafael es va basar en personalitats de l'època. Per desgràcia, l'artista no va deixar cap relació dels filòsofs que apareixen a la pintura ni de la persona en què estan basats, de manera que en molts casos la identificació és confusa.
En aquesta obra Rafael adapta l'espai a les lleis de la superfície, ordenant les figures d'esquerra a dreta i trencant la perspectiva amb els murs laterals.
Títol: L'escola d'Atenes
Autor: Raffaello Sanzio
Cronolgia: 1509-1510
Estil: arquitectura clásica
Tècnica i suport: Pintura al fresc 500cm × 770cm
Localització: Museus Vaticans (Roma)
Tema:L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael. Va ser pintada entre el 1509 i el 1510 com a part de l'encàrrec a Rafael de decorar amb frescos tots els salons del Palau Apostòlic del Vaticà que ara es coneixen com les Stanze di Raffaello.
Per representar els rostres dels personatges, Rafael es va basar en personalitats de l'època. Per desgràcia, l'artista no va deixar cap relació dels filòsofs que apareixen a la pintura ni de la persona en què estan basats, de manera que en molts casos la identificació és confusa.
En aquesta obra Rafael adapta l'espai a les lleis de la superfície, ordenant les figures d'esquerra a dreta i trencant la perspectiva amb els murs laterals.
El personatge és: Gregor Mendel
Gregor Johann Mendel va ser un religiós agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l'escola primària de Brno, que va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial. Tot això ho va publicar en la seva obra de 1865 “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”) on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una altra en algunes espècies i varietats de Pisum (pesoleres). En aquell moment no tingué pràcticament impacte. No fou fins el 1900, setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fou redescobert de forma independent per Hugo de Vries, Correns i Tschermak donant a conèixer la obra del frare de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la genètica.
Gregor Mendel ( * 20 de julio de 1822[1] – 6 de enero de 1884) fue un monje agustino católico y naturalista, nacido en Heinzendorf, Austria (actual Hynčice, distrito Nový Jičín, República Checa), que describió las llamadas Leyes de Mendel que rigen la herencia genética, por medio de los trabajos que llevó a cabo con diferentes variedades de la planta del guisante (Pisum sativum). Los primeros trabajos en genética fueron realizados por Mendel. Inicialmente realizó cruces de semillas, las cuales se particulizaron por salir de diferentes estilos y algunas de su misma forma. En sus resultados encontró caracteres como los dominantes que se caracteriza por determinar el efecto de un gen y los recesivos por no tener efecto genético sobre una persona heterocigoto.
Su trabajo no fue valorado cuando lo publicó en el año 1866. Hugo de Vries, botánico holandés, junto a Carl Correns y Erich von Tschermak, redescubrieron las leyes de Mendel por separado en el año 1900.
El cuadre és l'escola de Rafael Sanzio.
Pintat entre 1510-1511
Medeix 7,70 x 5 m
Pintat al fresco
Actualment es troba al museu Vaticà de Roma
El persinatge d'aquesta setmana ´s Gregor Mendel.
Johann Gregor Mendel; Heizendorf, hoy Hyncice, actual República Checa, 1822 - Brünn, hoy Brno, id., 1884) Biólogo austriaco. Su padre era veterano de las guerras napoleónicas y su madre, la hija de un jardinero. Tras una infancia marcada por la pobreza y las penalidades, en 1843 Johann Gregor Mendel ingresó en el monasterio agustino de Königskloster, cercano a Brünn, donde tomó el nombre de Gregor y fue ordenado sacerdote en 1847. Residió en la abadía de Santo Tomás (Brünn) y, para poder seguir la carrera docente, fue enviado a Viena, donde se doctoró en matemáticas y ciencias (1851).
En 1854 Mendel se convirtió en profesor suplente de la Real Escuela de Brünn, y en 1868 fue nombrado abad del monasterio, a raíz de lo cual abandonó de forma definitiva la investigación científica y se dedicó en exclusiva a las tareas propias de su función.
Gregor Johann Mendel fou un religiós agustí i naturalista.
ou redescobert de forma independent per Hugo de Vries, Correns i Tschermak donant a conèixer la obra del [b]frare[/b] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la genètica.
Un frare (paraula provinent del llatí frater i significa germà) és, en l'Església Catòlica un membre de les Ordes Mendicants, nascudes al Segle XIII pregonant la renúncia a les riqueses materials i l'acció apostòlica i evangelitzadora.
El personatge de la setmana és:
Claus von Stauffenberg nació en 1907. Era el hijo menor de una familia de origen noble, aristocrático. Fue criado en un castillo renacentista. Siendo joven, Claus mostró habilidades artísticas. Incursionó en la poesía. Perteneció al famoso grupo poético de Stephan George. Fue ejecutante de violoncelo. Se convirtió también en un entusiasta jinete. Gran conocedor de los caballos, llegó a integrar el equipo olímpico ecuestre alemán. Hablaba griego y latín. Siguiendo una tradición familiar, a los 19 años eligió la carrera de las armas
Claus von Stauffenberg, Comte Stauffenberg (Jettingen, Regne de Baviera, 1907 - Berlín, Alemanya, 1944) fou un aristòcrata alemany i membre de la Wehrmacht que dirigí el més famós complot contra la vida d'Adolf Hitler l'any 1944, l'anomenat Complot del 20 de juliol.
Nom: La sagrada familia del pajarito
Autor: Bartolomé Esteban Murillo
Cronologia: 1650
Estil: Tenebrista, realista, amb gran proximitat al poble
Tècnica: pintat al òleo sobre lienzo. Medeix 144cmx188cm
Ubicació actual: Museo Del Prado
·Nom: Esglesia de Santa Maria del Naranco
·Estil: Església Preromànica
·Situació: Astúries, a tres quilòmetres d'Oviedo sobre el costat sud del mont Naranco.
·Construcció: va ser construit per Ramiro I com a palau. Va ser acabat l'any 842 dC
·Importancia: Desde 1985 és patrimoni de la humanitat per la UNESCO i destquen tota mena de decoració
Títol: La Sagrada Família del Pajarito
Autor: Esteban Murillo
Estil: Barroc
Tècnica: Oli
Suport: Tela/llenç
Localització: Museo del Prado
Tema: Es tracta d'una escena quotidiana domèstica.
El personatge de la setmana és Claus von Stauffenberg, Comte Stauffenberg (Jettingen, Regne de Baviera, 1907 - Berlín, Alemanya, 1944).
Fou un aristòcrata alemany i membre de la Wehrmacht que dirigí el més famós complot contra la vida d'Adolf Hitler l'any 1944, l'anomenat Complot del 20 de juliol.
Nom de l'obra: Santa María de Naranco
Característiques: És una esglesia prerromànica asturiana situada a 3km d'Oviedo, sobre el Monte Naranco, que originalment va ser el palau del rei Ramiro I.
Situació: Monte Naranco (Oviedo, Astúrias, Espanya.)
Va ser manat construir per Ramiro I com a palau, éssent acabat l'any 842 d.C. Cap el segle XII va ser transformat en església.
Importància: Va ser el palau del rei Ramiro I durant el segle IX.
Des de 1985 és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
El personatge és Claus von Stauffenberg. Jettingen, Regne de Baviera, 1907 - Berlín, Alemanya, 1944.
el personatge d'aquestes festes és:
Claus von Stauffenberg, Comte Stauffenberg (Jettingen, Regne de Baviera, 1907 - Berlín, Alemanya, 1944) fou un aristòcrata alemany i membre de la Wehrmacht que dirigí el més famós complot contra la vida d'Adolf Hitler l'any 1944, l'anomenat Complot del 20 de juliol.
Edifici de les festes de nadal:
Nom: Santa Maria del Naranco
Emplaçament: Oviedo (Astúries) Principat d'Astúries
Monument Nacional el 1885
Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1985 (Prerrománico Asturià)
Als vessants del Monte Naranco (Naurancio) a les rodalies d'Oviedo (3 km.)
Data de consagració: any 848 (segle IX)
Estil: Prerrománico asturià (també conegut com "art asturià")
cuadre de la setmana:
nom: La Sgrada Família
Autor: Bartolomé Esteban Murillo
Cronologia: Pintat durant el segle d'or de la literatura i la pintura castellana
Estil: Barroc
Tècnica: Barroc
Tema: A: En aquest quadre, d'al voltant de 1650, veiem a la Mare de Déu amb Sant Josep i el nen Jesús, en una escena dolça i íntima de família - el nen somriu mentre juga amb un ocellet, i els pares ho miren amb tendresa i orgull. Murillo converteix l'escena religiosa en un quadre de gènere. No tot és felicitat en el quadre, però: l'ocellet a la mà del nen Jesús és un cadernera (Goldfinch), que, perquè menja plantes espinoses, evoca la corona d'espines i el futur patiment de Crist. La devoció a Sant Josep havia crescut al segle XVII, i Murillo li dóna una posició central en el quadre, representant-com una figura admirable, model del pare ideal. Els caps del gosset, del nen Jesís i de Sant Josep formen una diagonal, aquesta composició en diagonal és molt típica de la pintura barroca, així com el fort contrast entre les figures il.luminades i el fons fosc.
Claus von Stauffenberg, Comte StauffenbergDes des de dos anys abans de la operació Walkyria, sostenia privadament la necessitat de desallotjar a Hitler del poder i dissoldre el nazisme.
Gerard Roca:
L'edifici és l'església de Santa Marïa del Naranco, està situada a 3 km d'Oviedo. Va ser construida el 842 dC. per ser el palau de Ramiro I. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el desembre de 1985. És un edifici esvelt, elevat, elegant i modulat per la simetria dels contraforts i la gracia dels seus arcs peraltats.
Gerard Roca:
El quadre és "La Sagrada Família del pajarito".
Autor:Bartolomé E. Murillo
Cronologia: 1650
Estil: Barroc
Tècnica: Oli sobre llenç
Suport: LLenç
Localització actual: Museo del Prado (Madrid)
Tema: Religiós
Claus von Stauffenberg, Comte Stauffenberg (Jettingen, Regne de Baviera, 1907 - Berlín, Alemanya, 1944) fou un aristòcrata alemany i membre de la Wehrmacht que dirigí el més famós complot contra la vida d'Adolf Hitler l'any 1944, l'anomenat Complot del 20 de juliol.
El personatge de la setmana és Claus von Stauffenberg seguidament la explicació de una de les més famoses operacions que va dur a terme Claus.
Operació Walkyria
Des de dos anys abans sostenia privadament la necessitat de desallotjar a Hitler del poder i dissoldre el nazisme, però fou en la primavera de 1944 quan inspirà una conjura contra el Führer. Aprofitant una reunió d'alt nivell en el quarter general de Hitler a Rastenburg (Prússia), Stauffenberg aconseguí infiltrar-se amb una maleta que contenia una bomba i la diposità sota la taula de reunions, al·legant una indisposició per absentar-se mentre l'artefacte esclatava: resultaren diversos morts, encara què Hitler només sofrí ferides lleus.
Stauffenberg volà a Berlín pensant en l'èxit de la seva acció, però en arribar al aeroport fou arrestat i executat.
Al principi, es dir, recent acabada la segona guerra mundial i en consonància amb la propaganda nazi l'acció de Claus von Stauffenberg fou considerada un acte de traïció per la majoria de la població alemanya, però en el transcurs del temps i l'intent d'atemptat situat en els seu context de la història, se li ha donat categoria d'heroi en la lluita per la alliberació del criminal règim nazi, portant actualment el seu cognom l'antic carrer "Blender" de Berlín.
El personatje és Claus von Stauffenberg, Comte d'Stauffenberg Berlín, Alemanya. Va ser un aristòcrata alemany i membre de la Wehrmacht que dirigí el més famós complot contra la vida d'Adolf Hitler l'any 1944, l'anomenat Complot del 20 de juliol.
El cuadre es diu: Sagrada Familia del pajarito.
Autor:Bartolomé Esteban Murillo.
Cronologia:1650.
Estil:Barroc naturalista.
Tècnica:"óleo sobre lienzo"
Ubicació:Museo del Prado.
Extenció:144 x 188 cm.
Tema:Es veu Maria amb Josep i Jesús que representa la llum, i Jesús te agafat un ocell. Estan al taller de Josep com podem veure per les eines de treball.
-L'òbra es diu:L'esglèsia de Santa María del Naraco.
-Característiques:és una esglèsia prerromànica asturiana, originalment va ser el palau de rei Ramiro I.
-Situació: a 3km d'Oviedo, sobre del monte Naraco.
-Qui el va construir: el va manar construir Ramiro I.
-Importància: és monument nacional 1885 i patrimoni de la humanitat per la Unesco 1985
Claus von Stauffenberg, Comte Stauffenberg fou un aristòcrata alemany i membre de la Wehrmacht que dirigí el més famós complot contra la vida d'Adolf Hitler l'any 1944, l'anomenat Complot del 20 de juliol.
El cuadre de la setmana:
Títol: La sagrada família del pajaríto
Autor: Bartolomé Esteban Murillo
Cronologia: 1650
Estil: naturalista
Tècnica: Oli
Suport: Tela
Localització actual: Museo del Prado (Madrid)
Tema: Neixement de Jesús
Feliç 2010.
El quadre és La Sagrada Familia del Pajarito, de Bartolomé Esteban Murillo.
Títol: La Sagrada Familia del Pajarito.
Autor: Bartolomé Esteban Murillo.
Cronologia: 1650.
Estil: Barroc naturalista.
Suport: Oli sobre llenç.
Localització: Museu del Prado (Madrid)
El personatge és Claus von Stauffenberg. Claus von Stauffenberg, Comte Stauffenberg (Jettingen, Regne de Baviera, 1907 - Berlín, Alemanya, 1944) fou un aristòcrata alemany i membre de la Wehrmacht que dirigí el més famós complot contra la vida d'Adolf Hitler l'any 1944, l'anomenat Complot del 20 de juliol.
Quadre
Títol: La Sagrada Familia del pajarito
Autor: Bartolomé Esteban Murillo
Cronologia: 1650
Estil: Barroc naturalista
Tècnica: Oli
Suport: Llenç, 144 x 188 cm
Localització actual: Museu del Prado
Tema: Hi apareixen Sant Josep, la Verge Maria i Jesus. Aquest últim esta ensenyant un ocellet a un gos, d’aquí el nom del quadre. Surten en una escena gens religiosa, totalment familiar.
Personatge
Es tracta de Claus von Stauffenberg (1907–1944), aristòcrata i coronel de l’Estat Major de la Wehrmacht, famós per haver organitzat un intent d’assassinat d’Adolf Hitler el 20 de juliol del 1944(Complot del 20 de Juliol) , més conegut com a Operació Valquíria. Von Stauffenberg, igual que els herois de la mitologia germànica, posseïa un origen noble, un aspecte físic impressionant i un innegable carisma en el seu tracte privat i públic, però ben aviat va ser tocat per la desgràcia: durant la batalla del pas de Kasserine, a Tunísia, el febrer del 1943, va ser greument ferit per l’aviació britànica. L’alemany va perdre l’ull esquerre, la mà dreta i un parell de dits de l’altra mà, però això no li va impedir lluitar contra el Mal, contra Hitler.
Edifici
Nom de l'obra: Santa Maria del Naranco
Característiques: És preromànica. Té dos pisos de 20 m de llarg per 6 d’ample.
Situació: A tres quilometres de Oviedo, al Mont Naranco.
Qui el va construir: Ramiro I, qui el volia utilitzar com a palau.
Importància: És Patrimoni Mundial de la Humanitat declarat per la UNESCO al 1985
El personatge d'aquesta setmana és:
- Samuel Finley Breese Morse conegut com Samuel Morse (27 d'abril de 1791, Charlestown, Massachusetts – 2 d'abril de 1872, Nova York) va ser un nord-americà inventor del telègraf.
el personatge és Samuel Morse, va provocar un canvi en la comunicació inventant un aparell anomenat telègraf ideant un procés de comunicació utilitzant els seus còdics de punts i ratlles.
Andrea Rodríguez
L'edifici de la setmana, és el monestir de Santa Maria de Ripoll.
es un monestir benedictiu i pertany a l'art romànic.
L'edifici de la setmana es diu Monastiri de Santa María de Ripoll, es un monestir benedictí situat a ripoll tal i com diu el seu nom.
Es un edifici d'art romanic, va ser fundat per el conde Guifré el Pilós en l'any 879. El 20 d'abril de l'any 888 el monastiri de Ripoll va ser solemnament consagrat i dedicat a Santa María, d'aquí prové el motiu del seu nom.
El personatge de la setmana és Samuel Morse.
Després d'anys d'investigació va inventar el codi morse. A l'any 1838 havia perfecionat ja el seu codi de senyals, que a força de punts i ratlles va arribar a conèixer-se i usar-se mundialment com a "Codi Morse". Va intentar implantar línies telefòniques primer a Estats Units i després a Europa, però ambdós intents van fracassar.
Per fi, Morse va aconseguir que davant el Congrés del seu país es presentés un projecte de llei per a proporcionar-li 30.000 dòlars designats a construir una línia telegràfica de 60 km de longitud. Diversos mesos després el projecte va ser aprovat, i la línia s'estendria al llarg de 37 milles entre Baltimore i Boston. El 24 de maig de 1844, Morse va transmetre un missatge que es faria famós: "Quin ens ha forjat Déu"
Samuel Finley Breese Morse (27 d'abril de 1791, Charlestown, Massachusetts – 2 d'abril de 1872, Nova York) va ser un nord-americà inventor del telègraf. Començà els seus estudis a l'Acadèmia Phillips d'Adover, d'on va passar al Yale College.
Durant els seus anys d'estudiant va descobrir una certa vocació per la pintura i va decidir dedicar-se a ella, però també se sentia atret pels recents descobriments i experiments sobre l'electricitat. Durant una temporada, va treballar a Boston per a un editor i després va viatjar a Anglaterra per estudiar pintura en la ciutat de Londres, fins que es va convertir en pintor d'escenes històriques.
El monasterio de Santa María de Ripoll es un monasterio benedictino situado en la localidad catalana de Ripoll (España). Es una de las mejores muestras del arte románico de la zona.
La iglesia que se conserva en la actualidad es fruto de la reconstrucción en el siglo XIX de Elies Rogent basándose en la obra de los principales abades de Ripoll: el abad Arnulfo (que la ideó) y el abad Oliba (que la construyó). Arnulfo ordenó construir una iglesia de cinco naves con cinco ábsides, acabada con bóvedas de cañón; Oliba amplió a siete los ábsides. La iglesia tiene unas dimensiones de 60 metros de largo por 40 metros de ancho.
Oliba fue el encargado de añadir a la iglesia un transepto y siete ábsides; ordenó también abrir la cripta y enmarcó la entrada con un pórtico decorado con dos campanarios a cada uno de los lados. Las obras de ampliación del abad Oliba terminaron en el 1032. La reconstrucción realizada en 1830 redujo las naves de la iglesia de cinco a tres. En el transepto de la basílica están enterrados los restos mortales de los condes de Besalú y algunos de los condes de Barcelona, desde Wifredo el Velloso hasta Ramón Berenguer IV.
La parte frontal de este pórtico está cubierta por un relieve realizado a mediados del siglo XIII (se corresponde estilísticamente con el sarcófago de Ramón Berenguer III y un ala del claustro, así que necesariamente ha de ser posterior a la muerte de este conde). Está dividido en siete franjas horizontales. En las dos superiores se presenta a Dios en el trono (pantocrátor) y a su alrededor se pueden ver los símbolos de los cuatro evangelistas (Tetramorfos); las franjas se completan con los bienaventurados y los ancianos del apocalipsis, que han obrado con sabiduría y justicia, por lo que pueden dedicar la eternidad a adorar a Dios.
Las dos franjas centrales están dedicadas a la Historia de David y Salomón (las de la izquierda) y la de Moisés en la derecha. A la altura de los ojos se presenta por un lado (izquierdo) a David entre los músicos y a la derecha Dios da las tablas de la ley a Moisés, Aarón, un príncipe sin identificar y a un obispo. En la parte inferior se pueden apreciar diversos animales míticos comúnmente identificados con las visiones del profeta Daniel.
El pórtico está franqueado por dos estatuas, prácticamente destruidas, dedicadas a San Pedro y San Pablo, guardianes de la puerta de la basílica. Alrededor de ellas se muestran diversas escenas, el ciclo de Caín y Abel, el de Jonás, etc. Completa el conjunto una representación de los doce meses del año.
El quadre de la setmana es la "inspiración de San Mateo" l'autor d'aquesta obra és Michelangelo Merisi (Caravaggio), va ser creat a l'any 1602, actualment esta localitzat a l'Iglesia de San Luis de los Franceses de Roma, el material és oleo sobre lienzo i l'estil es barroco italiano.
El quadre mesura 296,5 x 195 cm.
La pintura representa la història que es narra en l'Evangeli segons sant Mateo (Mateo 9:9): Jesús va veure un home cridat Mateo, assegut en el despatx d'impostos, i li va dir: «Segueix-me», i Mateo es va aixecar i li va seguir.
El personatge es Samuel Finley Breese Morse (27 d'abril de 1791, Charlestown, Massachusetts – 2 d'abril de 1872, Nova York) va ser un nord-americà inventor del telègraf. Començà els seus estudis a l'Acadèmia Phillips d'Adover, d'on va passar al Yale College.
Samuel Finley Breese Morse (27 d'abril de 1791, Charlestown, Massachusetts – 2 d'abril de 1872, Nova York) va ser un nord-americà inventor del telègraf. Començà els seus estudis a l'Acadèmia Phillips d'Adover, d'on va passar al Yale College.
edifici :
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un monestir benedictí situat a la localitat de Ripoll, Catalunya. És una de les millors mostres de l'art romànic de la zona.
El monestir va ser fundat l'any 880 pel comte Guifré el Pilós. La seva missió era la de repoblar les valls del riu Ter i ampliar les seves possessions cap a la Cerdanya i Ponts. La primera consagració de l'església va tenir lloc el 20 d'abril de 888 i es va decidir dedicar l'església a la advocació de Santa Maria.
Autor: Caravaggio
Nom: la inspiració de Sant mateu
Cronologia:1602
Estil::Barroc Italià
Tècnica: oli sobre lienzo
Suport: llenç 296,5 x 195 cm.
Localitazció actual:Esglesia de Sant Lluis dels Francesos de Roma
A QUI PERTANY AQUEST QUADRE?
Títol: La inspiración de San Mateo
Autor: Caravaggio
Cronologia: 1602
Estil: Barroc Italià
Tècnica: Oli
Suport: Llenç
Localització actual: Esglèsia de Sant Lluís dels francesos a Roma
Tema: Sant Mateu escolta a l’Àngel que li dona l’inspiració per escriure el seu Evangeli. En un principi, l’obra presentava a Sant Mateu com una persona molt mes vulgar, però obligaren a l’autor a canviar-la.
QUI ÉS AQUEST PERSONATGE?
Samuel Finley Breese Morse (27 d'abril de 1791, Charlestown, Massachusetts – 2 d'abril de 1872, Nova York) va ser un nord-americà inventor del telègraf. Començà els seus estudis a l'Acadèmia Phillips d'Adover, d'on va passar al Yale College. El seu latent interès pels assumptes de l'electricitat es va concretar durant el retorn d'un viatge per Europa. Quan estudiava a Yale va aprendre que si s'interrompia un circuit es veia un fulgor i se li va ocórrer que aquestes interrupcions podien arribar a usar-se com un mitjà de comunicació. Aquesta possibilitat el va obsessionar. Quan va tornar d'aquell viatge, l'any 1832, ja havia dissenyat un incipient telègraf i començava a desenvolupar la idea d'un sistema telegràfic de filferros amb un electroimant incorporat. El 6 de gener de 1833, Morse realitzà la primera demostració pública del seu telègraf. A l'edat de quaranta-un anys, es va internar en la tasca de construir un telègraf pràctic i despertar l'interès del públic i del govern en l'aparell per a després engegar-lo. En 1835 va aparèixer el primer model telegràfic que va desenvolupar Morse.
AQUEST EDIFICI PERTANY A L'ESTIL.
Nom de l'obra: Monasteri de Santa Maria de Ripoll
Característiques: Monasteri benedictí. Art romànic. 60 m x 40 m.
Situació: Està localitzat a Ripoll.
Qui el va construir: Comte Wilfred. 888 dC.
Importància: Monument Històrico – Artístic. Fou incendiant i més tard reconstruït. Hi descansen les restes dels abats i comtes de Barcelona que van sobreviure a l’incendi.
L'edifici és el monestir de Santa Maria. És un monestir benedictí.
Està situat a Ripoll.
Aquest monestir va ser fundat pel compte Guifré el Pilós el 879.
Actualment el monestir és un centre cultural, on hi ha una biblioteca, scriptorium i una escola monàstica medieval.
Aquest monestir ha estat restaurat diverses vegades com per exemple per un terretremol el 1428 i 1830.
El personatge es Samuel Morse. Samuel Finley Breese Morse (27 d'abril de 1791, Charlestown, Massachusetts – 2 d'abril de 1872, Nova York) va ser un nord-americà inventor del telègraf. Aqui a continuació deixo el códic Morse.
A ·-
B -···
C -·-·
D -··
E ·
F ··-·
G --·
H ····
I ··
J ·---
K -·-
L ·-··
M --
N -·
O ---
P ·--·
Q --·-
R ·-·
S ···
T -
U ··-
V ···-
W ·--
X -··-
Y -·--
Z --··
1 ·----
2··---
3···--
4····-
5·····
6-····
7--···
8---··
9----·
0-----
QUADRE
Títol:La inspiración de San Mateo
Autor:Caravaggio
Cronologia:1602
Estil:Barroc Italià
Tècnica:Oli
Suport:Llenç
Localització actual:Esglèsia de Sant Lluís Dels Francesos a Roma
Tema: Sant Mateu
PERSONATGE
Thomas Woodrow Wilson (* Staunton, 28 de diciembre de 1856 – † Washington, D.C., 3 de febrero de 1924) fue el vigésimo octavo Presidente de los Estados Unidos. Llevó a cabo una política exterior intervencionista en Iberoamérica y neutral en la Gran Guerra hasta 1917. Su entrada en el bando aliado inclinó la victoria de este lado. En enero de 1918 expuso sus famosos catorce puntos. Participó en la Conferencia de París y fue premio Nobel de la Paz en 1919.
QUADRE
Títol: Paseo a orillas del mar o Paseo por la playa
Autor: Joaquin Sorolla
Cronologia: 1909
Estil: Postimpressionisme
Tècnica: Oli
Suport: Llenç
Localització actual: Museu Sorolla, Madrid
Tema: Representa a la dona i la filla gran de Sorolla passejant per la platja de València.
El quadre de la setmana es:
Poseo a orillas del mar
L'autor es: joaquín sorolla
cronologia: 1909
Tècnica: oleo sobre lienzo
Suport: lienzo
Localització: Museo sorolla, Madrid
Tema: el quadre va ser ealitzat en la platja del Cabañal durant l'estiu de 1909, aquest llenç s'inscriu en un moment de gran satisfacció personal del pintor. Es tracta d'una composició vitalista i molt elegant, realitzada durant un període que les escenes de platja protagonitzades per nens i figures femenines havien substituït temporalment a aquelles altres de pescadors i mariners. Amb una taujana brilante però moderada en llums, va retratar a la seva emmanilla Clotilde, a l'esquerra, i a la seva filla María, a la dreta, passejant per la riba del mar vestides de blanc. Clotilde cobreix el seu cap amb una àmplia pamela de palla, María per la seva banda, avança amb el rostre descobert i portant el seu barret en la mà. Alguns estudiosos de la seva obra afirmen que el pintor valencià considerava el crepuscle vespertí com el moment de major harmonia policroma. Sens dubte aquesta pintura posa de manifest l'afició de Sorolla per la llum de la tarda, i acosta la seva obra novament a l'expressionisme.
El personatge de la setmana es woodrow wilson:
Figura clau en la Conferència de Pau de París en 1919, va impulsar la creació de la Societat de Nacions i va tractar de reorganitzar el mapa europeu seguint el principi de les nacionalitats. La majoria republicana en el Senat va frenar l'adhesió nord-americana a la Societat de Nacions i la signatura del Tractat de Versalles. Wilson es va llançar a una gira per tot el país per a convèncer a l'opinió pública de la seva posició contrària a l'aïllacionisme. Durant la gira @sofrir<3> una embolia al setembre de 1919, morint als pocs anys.
El personatge de la setmana és Thomas Woodrow Wilson. Nasqué el 28 de desembre de 1856 a la població de Stauton a l'estat nord-americà de Virgínia fill del Reverend presbiterià Joseph Ruggles Wilson i Janet Mary Woodrow. Tot i patí dislèxia aconseguí graduar-se el 1879 per entrar a la Universitat de Virgínia on estudià Dret.
Robert Woodrow Wilson (nacido el 10 de enero de 1936) es un físico estadounidense.
En 1978, ganó el Premio Nobel de física, junto con Arno Allan Penzias, por su descubrimiento accidental en 1964 de la radiación cósmica de fondo de microondas o CMB (el premio de ese año fue compartido con Pyotr Leonidovich Kapitsa por un trabajo diferente). Mientras trabajaban en un nuevo tipo de antena en los Laboratorios Bell en Holmdel, Nueva Jersey, encontraron una fuente de ruido en la atmósfera que no podían explicar. Luego de afinar la recepción de la antena, el ruido fue finalmente identificado cono CMB, lo cual confirmaba supuestos planteados por la teoría del Big Bang.
Títol: Paseo a orillas del mar
Autor: Joaquín Sorolla
Cronologia: 1909
Estil: Postimpressionisme
Tècnica i suport: Oli sobre llenç
Localització: Museo Sorolla, Madrid
Tema: Representa a una dona amb la seva filla gran, passejant per la platja, amb grans indrumentàries, mogudes pel vent.
el personatge d'aquesta setmana és: Woodrow Wilson
Thomas Woodrow Wilson (Stauton, EUA 1856 - Washington DC 1924) va ser el 28è President dels Estats Units entre 1912 i 1920. La seva política fou clarament intervencionista a Iberoamèrica i es mostrà neutral durant la Primera Guerra Mundial fins el 1917. Fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1919.
EL cuadre és:
Títol:paseo a orillas del mar
Autor:Joaquin Sorolla
Cronologia: 1909
Estil:Postimpresionisme
Tècnica:Oli
Suport:Llenç 205 x 200 cm
Localització actual:Museo Sorolla,Madrid.
Tema: la seva dona passejan per la platja
Thomas Woodrow Wilson (Stauton, EUA 1856 - Washington DC 1924) fou el 28è President dels Estats Units entre 1912 i 1920. La seva política fou clarament intervencionista a Iberoamèrica i es mostrà neutral durant la Primera Guerra Mundial fins el 1917. Fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1919.
Nasqué el 28 de desembre de 1856 a la població de Stauton a l'estat nord-americà de Virgínia fill del Reverend presbiterià Joseph Ruggles Wilson i Janet Mary Woodrow. Tot i patí dislèxia aconseguí graduar-se el 1879 per entrar a la Universitat de Virgínia on estudià Dret.
El gener de 1882 Wilson obrí un bufet d'advocats a Atlanta, tot i que aquesta experiència no fou satisfactòria per a ell, tenint en ment una futura carrera política. Així tornà a la universitat per aconseguir un Doctorat en Ciències polítiques. El 1902 fou escollit President de la Universitat de Princetown, càrrec que desenvolupà fins el 1910.
Hola!
El monument és el Monestir de Santa Maria de Ripoll.
Està situat a Ripoll i és benedictí. És una de les millors mostres de l'art romànic de la zona.
El monestir va ser fundat l'any 880 pel comte Guifré el Pilós. La seva missió era la de repoblar les valls del riu Ter i ampliar les seves possessions cap a la Cerdanya i Ponts. La primera consagració de l'església va tenir lloc el 20 d'abril de 888 i es va decidir dedicar l'església a la advocació de Santa Maria.
Guifré va deixar el seu fill Radulf a càrrec del monestir, perquè fos criat i educat segons les normes monàstiques. Radulf va ser anys més tard abat de Ripoll i bisbe d'Urgell. Poc després, Guifré va fer una cosa semblant amb la seva filla Emma per qui va fundar el monestir de Sant Joan de les Abadesses, proper al de Ripoll. El monestir va créixer i va prosperar ràpidament. Va ser consagrat de nou el 935, 977 i 1032.
L'església que es conserva avui en dia va ser construïda gràcies a dos dels principals abats de Ripoll: l'abat Arnulf i l'abat Oliba. Arnulf va ordenar construir una església de cinc naus amb cinc absis acabada amb un sostre de fusta. L'església té unes dimensions de 60 m de llarg per 40 d'ample. La construcció va finalitzar el 977.
Thomas Woodrow Wilson (Stauton, EUA 1856 - Washington DC 1924) fou el 28è President dels Estats Units entre 1912 i 1920. La seva política va ser molt intervencionista a Iberoamèrica i es mostrà neutral durant la Primera Guerra Mundial fins el 1917.
Aquí us deixo els famosos 14 punts de Wilson, 14 punts per a l'obtenció de la pau durant la Primera Guerra Mundial que va pronunciar al Congrés nord-americà:
·la fi de la diplomàcia secreta
·la llibertat de navegació i comerç
·la desaparició de les barreres econòmiques
·la reducció dels armaments militars
·reglamentació de les rivalitats colonials
·l'evacuació de Rússia
·la restitució de la sobirania a Bèlgica
·la restitució d'Alsàcia i Lorena a França
·el reajustament de les fronteres d'Itàlia
·l'autonomia dels pobles de l'Imperi austrohongarès
·l'evacuació de Romania, Sèrbia i Montenegro
·l'autonomia dels pobles de l'imperi Otomà
·la restitució de la sobirania de Polònia
·la creació d'una Lliga de Nacions, materialitzada en la Societat de Nacions.
Tots aquests punts van servir per establir el Tractat de Versalles de 1919 que significà la fi de la Primera Guerra Mundial. Aquest mateix any va guanyar l'esperat Premi Nobel de la Pau.
el personatge es Thomas Woodrow Wilson va crear 14 punts per a l'obtenció de la pau durant la Primera Guerra Mundial que va pronunciar al Congrés nord-americà:
·la fi de la diplomàcia secreta
·la llibertat de navegació i comerç
·la desaparició de les barreres econòmiques
·la reducció dels armaments militars
·reglamentació de les rivalitats colonials
·l'evacuació de Rússia
·la restitució de la sobirania a Bèlgica
·la restitució d'Alsàcia i Lorena a França
·el reajustament de les fronteres d'Itàlia
·l'autonomia dels pobles de l'Imperi austrohongarès
·l'evacuació de Romania, Sèrbia i Montenegro
·l'autonomia dels pobles de l'imperi Otomà
·la restitució de la sobirania de Polònia
·la creació d'una Lliga de Nacions, materialitzada en la Societat de Nacions.
EL cuadre és:
Títol:paseo a orillas del mar
Autor:Joaquin Sorolla
Cronologia: 1909
Estil:Postimpresionisme
Tècnica:Oli
Suport:Llenç 205 x 200 cm
Localització actual:Museo Sorolla,Madrid.
Tema: la seva dona passejan per la platja amb una companya, seguramen serí de classe alta.
El personatje és Thomas Woodrow Wilson fou el 28è President dels Estats Units entre 1912 i 1920. La seva política fou clarament intervencionista a Iberoamèrica i es mostrà neutral durant la Primera Guerra Mundial fins el 1917.
Fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1919.
el cuadre és: paseo a orillas del mar
Autor:Joaquin Sorolla
Any: 1909
Estil:Postimpresionisme
Tècnica:Oli
Suport:Llenç
Localització actual:Museo Sorolla,Madrid.
Tema: la dona de l'autor passejant per la platja.
El personatge és : Henry Morton Stanley
El personatge és : Henry Morton Stanley
El personatge d'aquesta setmana és
Sir Henry Morton Stanley, GCB, de nom de naixement John Rowlands (Dinbych, 1841 - Londres, 10 de maig de 1904) fou un explorador gal·lès que va recórrer Àfrica.
Li van encarregar anar a trobar l'explorador David Livingstone, que havia desaparegut, i el va trobar. Va ser allà on va pronunciar la famosa frase: "El doctor Livingstone, suposo", tot i que s'ha discutit en nombroses ocasions l'autenticitat d'aquesta expressió.
Henry Morton Stanley
Sir Henry Morton Stanley, GCB, de nom de naixement John Rowlands (Dinbych, 1841 - Londres, 10 de maig de 1904) fou un explorador gal·lès que va recórrer Àfrica.
Li van encarregar anar a trobar l'explorador David Livingstone, que havia desaparegut, i el va trobar. Va ser allà on va pronunciar la famosa frase: "El doctor Livingstone, suposo", tot i que s'ha discutit en nombroses ocasions l'autenticitat d'aquesta expressió.
Títol: En el moulin rouge, dos mujeres bailando
Autor: Toulouse-Lautrec
Cronologia: 1892
EStil: Postimpressionisme
Tècnica: Oli
Suport: Cartró
Localització: Museu Nacional de Praga
Tema: Dues dones ballant al moulin rouge de Paris.
el personatge és: Sir Henry Morton Stanley.
va ser un explorador gl·les que va explorar Àfrica.
Li van encarregar anar a trobar l'explorador David Livingstone, que havia desaparegut, i el va trobar. Va ser allà on va pronunciar la famosa frase: "El doctor Livingstone, suposo", tot i que s'ha discutit en nombroses ocasions l'autenticitat d'aquesta expressió.
l'edifici és:
La casa Botines, o casa Fernández y Andrés es un edificio de estilo modernista, situado en la ciudad de León, capital de la provincia homónima, España. Originalmente almacén comercial y residencia particular, fue construido y diseñado por el arquitecto español Antoni Gaudí entre 1891 y 1894, siendo esta una de sus tres obras fuera de Cataluña, junto al palacio episcopal de Astorga, también en León y al Capricho de Gaudí de Comillas, en Cantabria.
Ubicado junto al palacio de los Guzmanes, sede de la Diputación de León, de estilo renacentista, fue restaurado en 1951, declarado Monumento Histórico en 1969, es en la actualidad la sede de Caja España, entidad que lo rehabilitó en 1996, actividad que le valió el premio Europa Nostra.[1]
El término casa Botines deriva del apellido del fundador de la sociedad, Joan Homs i Botinàs, empresario y comerciante español asentado en la capital leonesa, que dirigían Mariano Andrés Luna y Simón Fernández Fernández, responsables del encargo de la casa a Antoni Gaudí.
Sir Henry Morton Stanley, (Denbigh, Gales 28 de enero de 1841 -Londres, Reino Unido 10 de mayo de 1904) Nacido: John Rowlands. Fue un explorador y periodista galés nacionalizado estadounidense, famoso por sus expediciones a la entonces misteriosa África central, en una de las cuales encontró al desaparecido David Livingstone.
Nom: Casa Botines
Emplaçament: León
Autor:Antoni Gaudí
Estil:Modernista
Any:1891-1894
En el Moulin Rouge: dos mujeres bailando es un cuadro del pintor francés Henri de Toulouse-Lautrec. Está realizado al óleo sobre cartón. Mide 95 cm de alto y 80 cm de ancho. Fue pintado en 1892, encontrándose actualmente en el Galería Nacional, Praga, República Checa.
Este es uno de los temas favoritos de Toulouse-Lautrec: el ambiente nocturno del cabaret Moulin Rouge de Montmartre (París). El pintor procura adoptar una postura realista: ni condena como persona de una clase social superior aquello que ve, ni tampoco lo embellece idealizándolo.[1]
El primer plano está ocupado por dos mujeres que bailan juntas, vestidas con sencillez. Detrás de ellas hay una barandilla que separa la zona de baile de la de mesas. Se reconoce, a la derecha, al pintor Charles Conder, y a la izquierda a François Ganzi. La figura con chaqueta roja es Jane Avril, cantante y bailarina del Moulin Rouge, protagonista de otras pinturas de Toulouse-Lautrec.
En el Moulin Rouge: dos mujeres bailando es un cuadro del pintor francés Henri de Toulouse-Lautrec. Está realizado al óleo sobre cartón. Mide 95 cm de alto y 80 cm de ancho. Fue pintado en 1892, encontrándose actualmente en el Galería Nacional, Praga, República Checa.
Este es uno de los temas favoritos de Toulouse-Lautrec: el ambiente nocturno del cabaret Moulin Rouge de Montmartre (París). El pintor procura adoptar una postura realista: ni condena como persona de una clase social superior aquello que ve, ni tampoco lo embellece idealizándolo.
El primer plano está ocupado por dos mujeres que bailan juntas, vestidas con sencillez. Detrás de ellas hay una barandilla que separa la zona de baile de la de mesas. Se reconoce, a la derecha, al pintor Charles Conder, y a la izquierda a François Ganzi. La figura con chaqueta roja es Jane Avril, cantante y bailarina del Moulin Rouge, protagonista de otras pinturas de Toulouse-Lautrec
A QUI PERTANY AQUEST QUADRE?
Títol: Dones ballant al Moulin Rouge
Autor: Toulouse - Lautrec
Cronologia: 1892
Estil: Postimpressionisme
Tècnica: Litografia-Oli
Suport: Cartró. 51x51
Localització actual: Galeria Nacional, Praga
Tema: L’ambient nocturn que hi ha al cabaret Molin Rouge de París.
QUI ÉS AQUEST PERSONATGE?
Henry Morton Stanley
Sir Henry Morton Stanley, GCB, de nom de naixement John Rowlands (Dinbych, 1841 - Londres, 10 de maig de 1904) fou un explorador gal•lès que va recórrer Àfrica.
Stanley va néixer el 28 de gener de 1841 a la ciutat de Dinbych, situada al comtat de Sir Ddinbych de Gal•les. En el moment del seu naixement, la seva mare, Elizabeth Parry, tenia 19 anys. Segons Stanley, el seu pare, John Rowlands, era un alcohòlicdel que tenia dubtes que fos el seu autèntic pare.
AQUEST EDIFICI PERTANY A L'ESTIL.
Nom de l'obra: Casa Botines o Casa Fernández i Andrés
Característiques: Estil neogòtic i modernista.
Situació: Lleó, Espanya. Junt al palau dels Guzmanes.
Qui el va construir: Una fundació presidida per Joan Homs i Botinàs encarregà la construcció a Antoni Gaudí. Aquest tingué l’ajuda de Claudi Alsina.
Importància: Una de les tres obres de Gaudí fora de Catalunya. Monument històric des de 1969. Premi Europa Nostra al 1996 per la seva rehabilitació.
El personatge és: Sir Henry Morton Stanley, GCB, de nom de naixement John Rowlands (Dinbych, 1841 - Londres, 10 de maig de 1904) fou un explorador gal·lès que va recórrer Àfrica.
El personatge és: Sir Henry Morton Stanley, GCB, de nom de naixement John Rowlands (Dinbych, 1841 - Londres, 10 de maig de 1904) fou un explorador gal·lès que va recórrer Àfrica.
el personatge del bloc és Sir Henry Morton Stalney
fou un explorador gal·lès que va recorrer africa. També li van encarregar anar a trobar l'explorador David Livingstone, que havia desaparegut, i el va trobar.
L'edifici del bloc és la Casa de los Botines.
és un edifici dissenyat per Antoni Gaudí, que va dur el modernisme català a la seva màxima fita.
cronologia: s'inicià el 1891.
importància: fou declarat Monument Històric el 1969 i és en l'actualitat la seu de Caixa Espanya
El personatge del mes és Henri Morton Stanley, que va néixer el 1841 per Gales i va morir el 1904 a a Londres. Va ser un famós periodista i explorador; va explorar la part central d'Àfrica on va conéixer Livingstone, i d'aquí la famosa frase.
Sir Henry Morton Stanley,de nom de naixement John Rowlands fou un explorador gal·lès que va recórrer Àfrica.
Li van encarregar anar a trobar l'explorador David Livingstone, que havia desaparegut, i el va trobar. Va ser allà on va pronunciar la famosa frase: "El doctor Livingstone, suposo"
Nom: Casa Botines.
Tipo:Residencial i comercial.
Estil:Neogòtic i Modernista.
Localització:Lleó, España.
Amo: Caja España.
Arquitecte:Antoni Gaudí i Claudi Alsina.
Ha rebut el premi Europa Nostre per la seva rehabilitació en 1996
PERSONATGE
El persontage és el periodista Gal John Rowlands, mes conegut per Henry Morton Stanley, ha passat a la història com un dels grans exploradors de tots els temps. Va néixer al 28 de gener de 1841 en Denbigh, País de Gales i va morir a Londres el 10 de maig de 1904. Als 17 anys després de sortir dos anys abans del internat de St. Asaph en el que va ser abandonat per la seva família als 6 Moreland i finalment Morton. Entra a treballar per un comerciant que es deia Henry Stanley i aprofitant que Stanley mor en 1861, pendrà el nom de Henry Morton Stanley. En 1862 es va unir al exercit de la Unió. En 1865 va començar a col•laborar amb alguns periòdics. Viatja fins que es contractat per el New York Herald, que l'envia a la guerra que en aquests moments s'estava lliurant en Etiòpia. En la primavera de 1871, poc després de complir els 30 anys, li encarreguen la búsqueda de Livingstone a Àfrica, del qual no se'n tenien noticies des de feia mesos. I després de vuit mesos de búsqueda el troba en una petita població denominada Ujiji, en el llac Tanganika. Per culpa de la salut en que es trobava Livingstone es mor dos mesos després. Stanley torna a Europa i guanya fama i diners a causa del llibre que va fer del viatge i les conferencies que a la seva tornada fa a varis països europeus.
QUADRE
• Titul: En el Moulin Rouge: dos mujeres o 'Baile en el Moulin Rouge'
• Autor: Henri de Toulouse-Lautrec
• Cronologia:1892
• Estil: Realisme
• Tècnica:Esta realitzat al "óleo".
• Suport: Cartró
• Localització actual:Galería Nacional, Praga, República Checa.
• Tema: El primer pla està ocupat per dues dones que ballen juntes, vestides amb senzillesa. Darrere d'elles hi ha una barana que separa la zona de ball de la de taules. Es reconeix, a la dreta, el pintor Charles Conder, i a l'esquerra a François Ganzi. La figura amb jaqueta vermella és Jane Avril, cantant i ballarina del Moulin Rouge, protagonista d'altres pintures de Toulouse-Lautrec.
Lev Davídovitx Bronstein (Лев Давидович Трóцкий Лев Давидович Трóцкий , més conegut com Lev Trotski (nom transliterat també com Leo, Trotskii, Trotsky, Trotskij o, Trotzky). Va ser un revolucionari marxista rus i una de les figures més destacades de la revolució russa de 1917. Va néixer a Iànovka (Ucraïna) l'any 1877 i va morir assassinat a Coyoacán (Mèxic) l'any 1940.
El personatge d'aquesta setmana és Leon Trotsky, més consegut com a Lev Trotski.
Aquest home va ser un revolucionari marxista rus i una de les figures més destacades de la revolució russa de 1917. Va néixer a Iànovka (Ucraïna) en el 1877 i va morir assassinat a Coyoacán (Mèxic) l'any 1940.
Lev Davídovitx Bronstein: Des de ben jove va participar en l'oposició clandestina contra el règim tsarista, s'adherí als ideals socialdemòcrates l'any 1896 i organitzà una Lliga Obrera del Sud de Rússia (1897). Va ser detingut diverses vegades i desterrat a Sibèria; però va aconseguir escapar-ne el 1902 i es va unir a Londres amb un dels caps de l'oposició socialdemòcrata a l'exili: Lenin.
l'edificio es la casa de botines creada por Gaudí, es un Palacio de estilo modernista muy al estilo de este autor, y que se encuentra en la Plaza de San Marcelo, s/n, al lado del edificio de la Diputación de León (Palacio de los Guzmanes).
Su construcción se debe a la influencia catalana de unos comerciantes de tejidos (Fernández y Andrés, sucesora de la empresa fundada por el señor Joan Homs i Botinàs- de ahí el nombre de Botines), que en sus relaciones comerciales con Cataluña, se recomendó a Gaudí como arquitecto para construir una nueva sede para esta empresa en León. Eusebi Güell, entonces recomendó a Gaudí para acometer este proyecto. Gaudí, que en esos momentos acometía el proyecto del Palacio Episcopal de Astorga, dada la proximidad a León, aceptó el encargo.
PERSONATGE és:
Lev Trotski, va ser el cinquè fill d'una parella de xicotets terratinents jueus de classe mitjana. Va estudiar matemàtiques per un breu període en Nikolayev. Va ser en este període en què comença el seu verdader activisme. Primer, adherit al cridat populisme agrari per a després integrar-se definitivament en el marxisme. És en Nikolayev on va organitzar la Lliga Obrera del Sud de Rússia, les activitats de la qual contra el règim autocràtic tsarista farien que fóra detingut, empresonat i posteriorment desterrat a Sibèria.
el personatge és Lev Trotsky
El personatge d'aquesta setmana és:
Lev Davídovitx Bronstein (Лев Давидович Бронштейн), més conegut com Lev Trotski (nom transliterat també com Leo, Trotskii, Trotsky, Trotskij o, Trotzky). Va ser un revolucionari marxista rus i una de les figures més destacades de la revolució russa de 1917. Va nèixer a Iànovka (Ucraïna) l'any 1877 i va morir assassinat a Coyoacán (Mèxic) l'any 1940.
Activitat revolucionària
Va nàixer en una família de llauradors propietaris jueus i va estudiar Dret a la Universitat d'Odessa. Des de ben jove va participar en l'oposició clandestina contra el règim tsarista, s'adherí als ideals socialdemòcrates l'any 1896 i organitzà una Lliga Obrera del Sud de Rússia (1897). Va ser detingut diverses vegades i desterrat a Sibèria; però va aconseguir escapar-ne el 1902 i es va unir a Londres amb un dels caps de l'oposició socialdemòcrata a l'exili: Lenin. Aquest el va fer entrar en la redacció del diari Iskra.
Malgrat les seues discrepàncies amb Lenin, com ara la concepció autoritària del partit, va col·laborar amb ell i va intentar en va reconciliar la facció que dirigia (els bolxevics) amb la facció rival de la socialdemocràcia russa (els menxevics). Va tornar a Rússia per a participar en la Revolució de 1905, en la qual va organitzar el primer soviet o consell revolucionari. En fracassar la revolució, va ser deportat una altra vegada a Sibèria i novament en va escapar (1906).
QUI ÉS AQUEST PERSONATGE?
Lev Davídovich Bronstein, en ucraniano transliterado Bronštein o Bronshtein (Лев Давидович Бронштейн), más conocido como León Trotsky, nació en Yanovka, Ucrania el 7 de noviembre de 1879 (26 de octubre según el calendario juliano prerrevolucionario) y murió asesinado en Coyoacán, Ciudad de México, el 21 de agosto de 1940.
Político y teórico revolucionario soviético, protagonista de la Revolución bolchevique en Rusia en 1917, que dio origen al primer Estado obrero del mundo. Negoció la retirada de Rusia de la Primera Guerra Mundial mediante la Paz de Brest-Litovsk. Tuvo a su cargo la creación del Ejército Rojo que consolidaría definitivamente los logros revolucionarios venciendo a catorce ejércitos extranjeros y a los Ejércitos Blancos contrarrevolucionarios durante la Guerra civil rusa; fue condecorado con la Orden de la Bandera Roja.Posteriormente, se enfrentó política e ideológicamente a José Stalin, liderando la Oposición de Izquierda, lo que le causó el exilio y posterior asesinato a manos de la OGPU.
el personatje és Lev Davídovitx Bronstein més conegut com Lev Trotski. Va ser un revolucionari marxista rus i una de les figures més destacades de la revolució russa de 1917. Va néixer a Iànovka (Ucraïna) l'any 1877 i va morir assassinat a Coyoacán (Mèxic) l'any 1940 on estava exiliat.
El personatge de la setmana és: Lev Davídovitx Bronsteinmés, conegut com Lev Trotski (nom transliterat també com Leo, Trotskii, Trotsky, Trotskij o, Trotzky). Va ser un revolucionari marxista rus i una de les figures més destacades de la revolució russa de 1917. Va néixer a Iànovka (Ucraïna) l'any 1877 i va morir assassinat a Coyoacán (Mèxic) l'any 1940.
el personatge d'aquesta setmana es:
inston Leonard Spencer-Churchill KG OM CH TD FRS PC PC (Can) (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític britànic conegut pel seu lideratge del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial.
L'edifici d'aquesta setmana és:
otre-Dame, la catedral de París, és una de les catedrals franceses més antigues d'estil gòtic. Dedicada a la Verge Maria (Notre-Dame és la forma francesa per "Nostra Senyora"), se situa a la plaça del Parvis, a la petita Ile de la Cité, al 4t districte de París, i envoltada per les aigües del riu Sena.
edifici:
Notre-Dame, la catedral de París, és una de les catedrals franceses més antigues d'estil gòtic. Dedicada a la Verge Maria (Notre-Dame és la forma francesa per "Nostra Senyora"), se situa a la plaça del Parvis, a la petita Ile de la Cité, al 4t districte de París, i envoltada per les aigües del riu Sena.
personatge :
Winston Leonard Spencer-Churchill KG OM CH TD FRS PC PC (Can) (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític britànic conegut pel seu lideratge del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial. Va servir com a Primer Ministre del Regne Unit de 1940 al 1945 i de nou de 1951 a 1955. Va ser un destacat home d'estat amb una notable oratòria, també va ser oficial a l'Exèrcit Britànic, historiador, escriptor (és l'unic Primer Ministre guardonat amb el Premi Nobel de Literatura al 1953) i artista. Va ser la segona persona en ser anomenada Ciutadà Honorífic dels Estats Units.
El personatge és: Winston Churchill
Durante años, Churchill fue algo así como la voz de la conciencia de su país, una voz que sacudía los espíritus y les insuflaba grandes dosis de energía y valor. Su genio polifacético, además de llevarlo a conquistar la inmortalidad en el mundo de la política, lo hizo destacar como historiador, biógrafo, orador, corresponsal de guerra y bebedor de coñac, y en un plano más modesto como pintor, albañil, novelista, aviador, jugador de polo, soldado y propietario de caballerías.
· Nom de la obra: CATEDRAL NOTRE-DAME DE PARIS
· Característiques: Forma part de l'estil gòtic, els materials utilitzats són principalment la pedra, té una alçada de 32,90m i el sistema constructiu es basa en el arquitravat i el voltat. Dedicada a la Verge Maria (Notre-Dame és la forma francesa per "Nostra Senyora")
· Situació:se situa a la plaça del Parvis, a la petita Ile de la Cité, al 4t districte de París, i envoltada per les aigües del riu Sena.
· Qui el va construir: L'arquitecte mestre de Chartres, entre el 1191 i el 1220.
· Importància: Els moments més importants de la catedral:
1431 - Coronació de Enric VI d'Anglaterra durant la Guerra dels Cent Anys.
1804 - Coronació, el 2 de desembre de Napoleó Bonaparte, emperador de França i la seva dona Josefina de Beauharnais, emperadriu, en presencia del Papa Pius VII.
1900 - El organista i compositor francès Louis Vierne guanya la plaça d'organista titular després de una dura competició contra els 500 millors organistes de la seva època.
1909 - Beatificació de Joana d'Arc.
1937 - Mort Louis Vierne durant la interpretació del seu recital d'orgue número 1750.
1980 - El Papa Joan Pau II celebra missa a la plaça Parvis.
Winston Churchill
Winston Leonard Spencer-Churchill KG OM CH TD FRS PC PC (Can) (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític britànic conegut pel seu lideratge del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial. Va servir com a Primer Ministre del Regne Unit de 1940 al 1945 i de nou de 1951 a 1955. Va ser un destacat home d'estat amb una notable oratòria, també va ser oficial a l'Exèrcit Britànic, historiador, escriptor (és l'unic Primer Ministre guardonat amb el Premi Nobel de Literatura al 1953) i artista. Va ser la segona persona en ser anomenada Ciutadà Honorífic dels Estats Units.
Nom: Catedral de Notre Dame (Cathédrale Notre-Dame)
Característiques: Notre-Dame, la catedral de París, és una de les catedrals franceses més antigues d'estil gòtic. Dedicada a la Verge Maria (Notre-Dame és la forma francesa per "Nostra Senyora"), se situa a la plaça del Parvis, a la petita Ile de la Cité, al 4t districte de París, i envoltada per les aigües del riu Sena.
Qui el va construir: No se sap si Maurice de Sully o el Papa Alexandre III l'any 1163.
Importància: 1431 - Coronació de Enric VI d'Anglaterra durant la Guerra dels Cent Anys
1804 - Coronació, el 2 de desembre de Napoleó Bonaparte, emperador de França i la seva dona Josefina de Beauharnais, emperadriu, en presencia del Papa Pius VII.
1909 - Beatificació de Joana d'Arc.
1937 - Mort Louis Vierne durant la interpretació del seu recital d'orgue número 1750.
el personatge es: Winston Leonard Spencer-Churchill KG OM CH TD FRS PC PC (Can) (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític britànic conegut pel seu lideratge del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial. Va servir com a Primer Ministre del Regne Unit de 1940 al 1945 i de nou de 1951 a 1955. Va ser un destacat home d'estat amb una notable oratòria, també va ser oficial a l'Exèrcit Britànic, historiador, escriptor (és l'unic Primer Ministre guardonat amb el Premi Nobel de Literatura al 1953) i artista. Va ser la segona persona en ser anomenada Ciutadà Honorífic dels Estats Units.
Nom: catedral de Notre Dame
LLoc: París, França
Data:1163-1245
Característiques:estil gòtic, catedral de les mes antigues del món, ha aparegut en moltes obres com la literatura de Victor Hugo.
Sir Winston Leonard Spencer Churchill, que va néixer el 30 de novembre de 1874 i va morir a Londres l'any 1965. Va ser estadista, historiador, escriptor, militar, orador i ex-primer ministre britànic.
El Premi Nobel de Literatura que li atorguen el 1953 va ser per les seves obres històriques, els articles perodístics i els brillants discursos, que li van fer ser un dels principals oradors del segle XX.
El quadre és El cumpleaños, de Marc Chagall
Títol: L'aniversari
Autor Marc Chagall
Cronologia: 1915
Estil: Surrealista
Tècnica: Oli
Suport: "Macocel"
Localització actual: Museum of Modern Arts, NY, EUA
Tema: Una dona contempla el pastís del seu aniversari. Ho està celebrant amb la seva parella.
El personatge és Winston Leonard Spencer-Churchill(Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític britànic conegut pel seu lideratge del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial. Va servir com a Primer Ministre del Regne Unit de 1940 al 1945 i de nou de 1951 a 1955. Va ser un destacat home d'estat amb una notable oratòria, també va ser oficial a l'Exèrcit Britànic, historiador, escriptor (és l'unic Primer Ministre guardonat amb el Premi Nobel de Literatura al 1953) i artista. Va ser la segona persona en ser anomenada Ciutadà Honorífic dels Estats Units.
Nom: catedral de Notre Dame
LLoc: París, França
Data:1163-1245
Característiques: És de l'estil gòtic, catedral de les més antigues del món.
Encara no es sap si la va construir Maurice de Sully o el Papa Alexandre III l'any 1163.
el cuadre és:
- El petó o l'aniversari de Chagall
El personatge es :Charles de Gaulle, militar frances de la primera guerra mundial. Va ser el precursor de «França lliure». Actualment l'aeroport més important de París duu el seu nom. Va ser 18º president de la republica francesa.
Charles André Joseph Marie De Gaulle, (Lilla, 22 de novembre de 1890 - 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial. Més tard va fundar la Cinquena República Francesa el 1958 i va servir com el seu primer President 1959-1969. A França, és conegut com Général de Gaulle o simplement Le Général, o pels seus detractors com "La Gran Zora".
El personatge és Charles André Joseph Marie De Gaulle(Lilla, 22 de novembre de 1890 - 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial. Més tard va fundar la Cinquena República Francesa el 1958 i va servir com el seu primer President 1959-1969.
El personatge és harles André Joseph Marie De Gaulle, (Lilla, 22 de novembre de 1890 - 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial. Més tard va fundar la Cinquena República Francesa el 1958 i va servir com el seu primer President 1959-1969. A França, és conegut com Général de Gaulle o simplement Le Général, o pels seus detractors com "La Gran Zora".
El quadre és:
Títol: Barcas de pesca en la playa de Saintes-Maries
Autor:Vincent Van Gogh
Data:1888
Localització actual:Colección Particular
Característiques:39´5 x 53´5 cm.
Material:Dibuix
Estil:Neo-Impressionisme
Tema: Barca en aquesta població francesa.
Títol:Barcas de pesca cerca de Saintes-Maries
Autor:Vincent Van Gogh
Cronologia:1888
Estil:Neo-impressionisme
Tècnica i suport: Oli sobre llenç
Localització: Museu Nacional Van Gogh
Tema:Barques de pesca en la localitat de Saintes-Maries
Saintes-Maries-de-la-Mer
Vincent van Gogh
51 x 64 cm
Van Gogh Museum Amsterdam
El 24 de mayo de cada año, gitanos de toda Europa acuden en peregrinaje a Saintes-Maries-de-la-Mer para venerar a su patrona santa Sara. Van Gogh acudió a observarlo y aprovechó para realizar pinturas durante ese tiempo. Entre los cuadros hay la obra de Barcas a Saintes-Maries:
He pasado una semana en Saintes-Maries. En la playa de arena había pequeñas barcas verdes, rojas y azules, de formas y colores tan bellos que hacían pensar en flores. Son tan pequeñas que casi nunca van a alta mar. Salen cuando no hace viento y vuelven a tierra cuando sopla con demasiada fuerza
Vincent van Gogh. Junio 1888.
El quadre d'aquesta setmana és les Barques de vela a Saintes-Maries.
Títol: Barques de vela a Saintes-Maries
Autor: Vincent Willem van Gogh
Cronologia: 1888
Tècnica: Oli sobre llenç
Localització actual:Museo Pushkin de Bellas Artes
El quadre es diu Barques de vela a la mar. De Van Gogh. Fet sobre un llenç. És al museu de Van Gogh a Amsterdam.
El personatge és Charles André Joseph Marie De GaulleCharles, general de les tropes franceses durant la Segona Guerra Mundial.
El quadre es diu Barques de vela a la mar. De Van Gogh. Fet sobre un llenç. És al museu de Van Gogh a Amsterdam.
El personatge és Charles André Joseph Marie De GaulleCharles, general de les tropes franceses durant la Segona Guerra Mundial.
El personatge és Lluís Mounbatten, príncep de Battenberg, comte i vescomte Mountbatten de Birmània, baró Romsey, KG, GCB, OM, GCSI, GCIE, GCVO, DSO, PC (Windsor 1900 - atemptat terrorista a la badia de Donegal 1979). Malgrat la poca importància dels títols que ostentà al llarg de la seva vida, lord Lluís Mountbatten exercí una influència enorme a les corts de Londres, Estocolm i Atenes al llarg de les dècades de 1950, 1960 i 1970.
L'edifici és la Catedral de Santa Maria del Mar. És una església gòtica a Barcelona, situada al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d'obra foren Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i Ramon Despuig.
Lluís Mounbatten, príncep de Battenberg, comte i vescomte Mountbatten de Birmània, baró Romsey, KG, GCB, OM, GCSI, GCIE, GCVO, DSO, PC (Windsor 1900 - atemptat terrorista a la badia de Donegal 1979). Malgrat la poca importància dels títols que ostentà al llarg de la seva vida, lord Lluís Mountbatten exercí una influència enorme a les corts de Londres, Estocolm i Atenes al llarg de les dècades de 1950, 1960 i 1970.
L'edifici és:
La catedral de Santa Maria del Mar
Característiques: És una de les Esglésies gòtiques més importants del món i la més significativa de la ciutat de Barcelona. Els seus finestrals representen el judici final.
Situació: Barri de la Ribera, Barcelona
Autor:Ramon Berenguer de Montagut i Ramon Despuig.
El personatge de la setmana és Lluís Mounbatten, príncep de Battenberg, comte i vescomte Mountbatten de Birmània, baró Romsey, KG, GCB, OM, GCSI, GCIE, GCVO, DSO, PC (Windsor 1900 - atemptat terrorista a la badia de Donegal 1979). Malgrat la poca importància dels títols que ostentà al llarg de la seva vida, lord Lluís Mountbatten exercí una influència enorme a les corts de Londres, Estocolm i Atenes al llarg de les dècades de 1950, 1960 i 1970.
El personatge és Lluís Mounbatten (Windsor 1900 - atemptat terrorista a la badia de Donegal 1979). Malgrat la poca importància dels títols que ostentà al llarg de la seva vida, lord Lluís Mountbatten exercí una influència enorme a les corts de Londres, Estocolm i Atenes al llarg de les dècades de 1950, 1960 i 1970.
El personatge és Lluís Mounbatten (Windsor 1900 - atemptat terrorista a la badia de Donegal 1979). Malgrat la poca importància dels títols que ostentà al llarg de la seva vida, lord Lluís Mountbatten exercí una influència enorme a les corts de Londres, Estocolm i Atenes al llarg de les dècades de 1950, 1960 i 1970.
El personatges d'aquesta setmana és
Lluís Mountbatten.
Lluís Mounbatten, príncep de Battenberg, comte i vescomte Mountbatten de Birmània, baró Romsey, KG, GCB, OM, GCSI, GCIE, GCVO, DSO, PC (Windsor 1900 - atemptat terrorista a la badia de Donegal 1979). Malgrat la poca importància dels títols que ostentà al llarg de la seva vida, lord Lluís Mountbatten exercí una influència enorme a les corts de Londres, Estocolm i Atenes al llarg de les dècades de 1950, 1960 i 1970.
Personatge de la setmana:
Lluís Mounbatten, príncep de Battenberg, comte i vescomte Mountbatten de Birmània, baró Romsey, KG, GCB, OM, GCSI, GCIE, GCVO, DSO, PC (Windsor 1900 - atemptat terrorista a la badia de Donegal 1979). Malgrat la poca importància dels títols que ostentà al llarg de la seva vida, lord Lluís Mountbatten exercí una influència enorme a les corts de Londres, Estocolm i Atenes al llarg de les dècades de 1950, 1960 i 1970.
Edifici de la setmana:
Santa Maria del Mar és una església gòtica de Barcelona, situada al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d'obra foren Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i Ramon Despuig.
Cuadre: Barques de Vela a la mar
Autor: Vincent Van Gogh
Localització: Museu Van Gogh, Amsterdam, Països Baixos.
Lluís Mountbatten
21 mayo 1889 hasta 14 julio 1917 título: Príncipe de Battenberg
31 mayo 1889 nacimiento: Castillo de Windsor, Berkshire, Inglaterra
1911 título: Caballero de la Real Orden Victoriana
1915 título: Caballero de la Gran Cruz de la Real Orden Victoriana
14 julio 1917 hasta septiembre 1917 título: Lord Mountbatten
23 abril 1922 defunción: Palacio de Kensington, Londres, Inglaterra
El monument és: L'es´lèsia de Santa Maria del Mar.
Està a Barcelona.
Estil gòtic.
Construcció: entre 1329 i 1383.
Els constructors van ser: Berenger de Montagut i Ramon Despuig.
El cuadre és: Barques de Vela al Mar.
Autor: Vincent Van Gogh.
Situació: Museu Van Gogh, a Amsterdam.
Fet: sobre llenç.
El personatje és Lluís Mounbatten, princep de Battenberg i compte de Mountbatten de Birmània.
Lluís Mountbatten exercí una influència enorme a les corts de Londres, Estocolm i Atenes en les decades de 1950, 1960 i 1970.
Lluís Mounbatten, príncep de Battenberg, comte i vescomte Mountbatten de Birmània, baró Romsey.
Nascut a Fragmore House al recinte del castell de Windsor el dia 25 de juny de l'any 1900.
Lord Mountbatten morí com a conseqüència d'un artefacte col·locat per l'IRA al vaixell on viatjava per la badia de Donegal, en revenja pels fets del Diumenge Sagnant. En aquest atemptat també morí un seu nét, lord Nicolau Knatchbull; la seva consogra, la baronessa viuda de Brabourne.
lluís mountbatten
Lluís Mounbatten, príncep de Battenberg, comte i vescomte Mountbatten de Birmània, baró Romsey, KG, GCB, OM, GCSI, GCIE, GCVO, DSO, PC (Windsor 1900 - atemptat terrorista a la badia de Donegal 1979). Malgrat la poca importància dels títols que ostentà al llarg de la seva vida, lord Lluís Mountbatten exercí una influència enorme a les corts de Londres, Estocolm i Atenes al llarg de les dècades de 1950, 1960 i 1970.
el personatge de la setmana es:
Niceto Alcalá-Zamora y Torres (Priego de Córdoba (Espanya) 6 de juliol de 1877 - Buenos Aires (Argentina) 18 de febrer de 1949). Advocat i polític espanyol, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).
El cuadre de la setmana es:
Títol: Descendiment de la creu
Autor:Roger van der Weyden
Cronologia:1435
Tècnica: Pintura estilista i molt ben definida
Localització actual: Museo del Prado
Niceto Alcalá-Zamora y Torres (Priego de Córdoba (Espanya) 6 de juliol de 1877 - Buenos Aires (Argentina) 18 de febrer de 1949). Advocat i polític espanyol, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).
Títol, El descenso de la cruz
Autor,Rogier Van der Weyden
Cronologia, 1435
Estil, Gòtic
Tècnica, Suport, oli sobre taula
Localització actual, Museo del Prado
Tema. Descens de Jesús de la Creu
Niceto Alcalá-Zamora y Torres és el personatge d'aquesta setmana.
L'inici de la Guerra Civil el va sorprendre en un viatge per Escandinàvia. Va decidir no tornar a Espanya quan es va assabentar, segons compta en les seves memòries, reescrita durant l'exili, que milicians del govern del Front Popular havien entrat il·legalment al seu domicili, robant-li les seves pertinences, saquejant així mateix la seva caixa de seguretat al banc Crédit Lyonnais a Madrid, emportant-se el manuscrit de les seves memòries. Va fixar la seva residència a França on el va sorprendre la Segona Guerra Mundial.
Després de múltiples penalitats, a causa de l'ocupació alemanya i a l'actitud col·laboracionista del govern de Vichy, va sortir de França i després d'un penós viatge de 441 dies amb vaixell va arribar a Argentina el gener de 1942, on va viure dels seus llibres, articles i conferències.
No va voler tornar a Espanya durant el règim franquista encara que, pel que sembla, se li va fer algun oferiment, ja que un fill seu estava casat amb una filla del general Queipo de Llano, un dels protagonistes de l'alçament.
El seu cadàver va ser repatriat a Espanya el 1979 i està enterrat al Cementiri de l'Almudena de Madrid.
Precedit per:
Rei d'Espanya
Alfons XIII
President de la República d'Espanya
1931–- 1936
Succeït per:
Manuel Azaña Díaz
Niceto Alcalá-Zamora y Torres (Priego de Córdoba, España, 6 de julio de 1877 – Buenos Aires, Argentina, 18 de febrero de 1949) fue un abogado y político español, conocido por ser el primer presidente de la Segunda República Española.
Obras de Niceto Alcalá-Zamora y Torres:
El regionalismo y los problemas de Cataluña, 1916.
El expediente Picazo, 1923.
La unidad del Estado y la diversidad de sus legislaciones civiles, 1924.
Los defectos de la Constitución de 1931, 1936.
Lo que puede ser y lo que no puede ser, 1945.
Memorias. Ed. Planeta, Barcelona, 1998
el personatge es Niceto Alcalà-Zamora
El personatge es Niceto Alcalá Zamora:
Político español, primer presidente de la Segunda República (Priego, Córdoba, 1877-Buenos Aires, 1949). Participó en la política de la Restauración desde las filas del Partido Liberal, llegando a ser ministro de Fomento (1917-18) y de la Guerra (1922-23) en sendos gobiernos de García Prieto. Su oposición a la dictadura Primo de Rivera le llevó a declararse partidario de la República en 1930, a participar en el Pacto de San Sebastián para derrocar a la monarquía y a presidir el gobierno provisional que se hizo cargo del poder tras la renuncia de Alfonso XIII, el 14 de abril de 1931.
El cuadre es:
Títol: Descendiment de la creu
Autor:Roger van der Weyden
Cronologia:1435
Tècnica: Pinturad'una excelent definició i qualitat.
Localització actual: Museo del Prado de Madrid
Publica un comentari a l'entrada